18449–18464 di 62912 risultati

La substància del mal

L’any 1985, durant una terrible tempesta, en Kurt Schaltzmann, en Markus Baumgartner i la seva germana Evi són brutalment assassinats al Bletterbach, un enorme congost tirolès els fòssils del qual expliquen la història del món. Al cap de trenta anys, en Jeremiah Salinger, un documentalista nord-americà que fa poc s’ha instal·lat a la zona amb la seva dona Annelise i la seva filla petita, s’obsessiona amb aquest cas sense resoldre. Tota la gent que l’envolta, començant pel seu sogre, en Werner, exdirector d’Ajuda Alpina i un dels homes que va descobrir els cossos mutilats, i acabant per la mateixa Annelise, són sospitosos del crim d’alguna manera i cap d’ells no vol remoure el passat. Tanmateix, és com si aquell esdeveniment tan sagnant arrossegués una maledicció que hagués despertat alguna cosa espantosa al Bletterbach, tan antiga com la mateixa Terra, que la gent donava per desapareguda. Podrà en Salinger descobrir la veritat i sobreviure-hi?

Submissió

França, 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel·lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l’escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d’una nova vida: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta». Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d’islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres». Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel·la de política-ficció, una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.

Un submarí a les estovalles

Un submarí a les estovalles, novel·la guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira 1988, és la singular aventura barcelonina de Rachid, un emigrant marroquí que, cansat de viure a París, vol tornar al seu país per convertir-se en atleta. Però quan passa per Barcelona l’atraquen, i només li queda un vestit de mudar que havia heretat del seu pare. Quan passeja, desolat, per la plaça de Sant Jaume, el confonen amb un dels participants estrangers en un congrés internacional i així coneix el primer còctel i la primera recepció. En un divertit joc d’atzars i malentesos, Rachid es converteix en un personatge al costat de les autoritats polítiques del país, i sense proposar-s’ho arriba a aconseguir la màxima influència. Barril ha creat un tipus extraordinari: el grimpador que triomfa sense fer res. L’equilibri entre l’humor i la qualitat literària fa de Un submarí a les estovalles una narració, fora del corrent.

Stoner

Tot i que l’escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. Stoner explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d’Agricultura. Aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l’estudi i tancat en el món universitari, on du una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s’aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col·legues ni amics. Una vida grisa, plena d’errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió. Amb Stoner, John Williams aconsegueix condensar tota una vida en una novel·la. Una obra mestra que, en paraules del narrador, recrea com a algú se li va concedir la saviesa i al cap dels anys va trobar la ignorància.

Steve Jobs

Després d’haver entrevistat en més de quaranta ocasions a Steve Jobs en els darrers dos anys, a més d’un centenar de persones del seu entorn, familiars, amics adversaris i col·legues, aquesta és la biografia definitiva d’un dels icones indiscutibles del nostre temps, la crònica de l’agitada vida i abrasiva personalitat del geni de qui la seva creativitat, energia i perfeccionisme ha revolucionat sis industries: la informàtica, el cinema d’animació, la música, la telefonia, les tauletes i l’edició digital. En un món que busca com construir les bases d’una economia digital, Jobs és un símbol de la inventiva i de la imaginació pràctica. Conscient que la millor forma de crear valor en el segle XXI és connectar la creativitat amb la tecnologia, va fundar una empresa en la qual impressionants salts de la imaginació van de la mà amb espectaculars fites tecnològiques. Tot i que Jobs va col·laborar amb el llibre, no va voler cap control sobre el contingut, ni tan sols el dret a llegir-lo abans de la seva publicació. No va defugir cap tema i va animar a la gent que coneixia a parlar amb franquesa: «He fet moltes coses de les quals no em sento orgullós, com deixar la meva xicota embarassada als vint i tres anys i com em vaig comportar en aquell moment, però no hi ha cap cadàver al meu armari que no pugui sortir a la llum». Jobs parla amb sinceritat, de vegades brutal, de la gent amb la qual ha treballat i contra la qual ha competit. De la mateixa manera, els seus amics, rivals i col·legues ofereixen una visió sense edulcorar de les passions, els dimonis, el perfeccionisme, els desitjos, el talent, els trucs i l’obsessió per controlar-ho tot que modelen la seva visió empresarial i els innovadors productes que ha aconseguit crear. Jobs podia desesperar als que l’envoltaven. Però la seva personalitat i els seus productes han estat sempre interrelacionats, igual que el hardware i el software d’Apple formen un potent sistema integrat. La seva història, per tant, és plena de lliçons sobre innovació, caràcter, lideratge i valors. La història d’un geni capaç d’enfurismar i seduir a parts iguals.

Stalker, pícnic a la vora del camí

STALKER és la narració de les conseqüències provocades per l’estada a la terra d’uns visitants misteriosos amb els quals no s’ha establert cap contacte. Les Zones de Visita, que esdevenen prohibides, són plenes d’objectes meravellosos, deixalles —potser— dels visitants. Els stalkers es guanyen la vida, corrent el risc de perdre-la, rampinyant-los. Un objecte, la bota d’or, té unes característiques llegendàries que el fan especialment temut per les autoritats. Stalker és en definitiva una metàfora sobre la marginació enfrontada a la societat i els camins que menen a l’alliberament personal. L’estil i la tècnica narrativa de la novel·la l’apropen molt al llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit val la pena assaborir la frescor i la contundència dels diàlegs.

Sota la pols

Sota la pols parteix d’una experiència autobiogràfica i ens descobreix els personatges que seran decisius en la vida de l’autor. La violència i l’autoritarisme del pare con­figuren les pors i els dubtes del protagonista, forçat a viure entre l’ofec d’aquesta presència i la descoberta dels primers estímuls literaris, que li són suggerits per uns veïns misteriosos, intel·ligents i estrafolaris. Ambientada en l’atmosfera opressiva de finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, Sota la pols passeja la mirada tendra d’un infant per la realitat dura i amarga d’aquells anys. És una novel·la singular i única dins la narrativa catalana actual que confirma la vàlua literària del seu autor.

Sota l’aigua

«Julia, sóc jo. Necessito que em truquis. Sisplau, Julia. És important». Dies abans de morir, la Nel Abbott va trucar a la seva germana. La Jules no li va agafar el telèfon i va ignorar la seva demanda d’ajuda. Ara la Nel és morta. Diuen que s’ha suïcidat. I la Jules ha hagut de tornar a un lloc d’on pensava que havia fugit per sempre i fer-se càrrec de la filla adolescent que la seva germana ha deixat òrfena. Però la Jules té por. Molta por. Por dels records que ha tingut enterrats durant tot aquest temps, de la Casa del Molí i d’una certesa: la Nel no s’hauria llançat mai al buit. I sobretot té por de l’aigua i d’un lloc que anomenen el gorg dels Ofegats.

Sota el garrofer

Antologia de poemes d’Enric Casasses, extrets de dotze poemaris de la seva trajectòria (de l’any 1992 al 2007). Pinzellades del geni d’aquest rapsode modern de qui la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, fa aquesta valoració: “és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades”. Sempre amb el tret propi de l’oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia.

Sorres rogenques

Sorres Rogenques és un conjunt de vuit narracions curtes aparegudes entre els anys 1956 i 1970. Tenen com a nexe d’unió el fet de compartir un mateix paisatge. Sorres Rogenques és un enclavament turístic en decadència enclavat enmig d’un desert on hom pot escoltar música emesa per estàtues sòniques, compondre poesia amb ordinadors, o viure en cases transformables que s’adeqüen a l’estat anímic dels seus ocupants. Abans hi estiuejava l’stardom del cinema i els més rics financers de la Terra, però ara l’habiten artistes, poetes i directors de cinema d’avantguarda. «Finalment, en un clot al costat del marge, vaig trobar l’origen d’aquella veu. Mig enterrades sota la sorra, com l’esquelet d’un ocell extingit, hi havia vint o trenta peces metàl·liques. Eren el tronc i les ales desmembrades de la meva estàtua. La majoria de les peces havien tornat a arrelar i emetien un soroll prim i embruixat, fragments inconnexes del testament que havia escrit per a Lunora Goalen i que havia deixat caure sobre la terrassa. Mentre baixava pel marge, la sorra blanca anava omplint las meves petjades com una successió de rellotges de sorra que s’anaven tancant. Els sorolls tènues de la meva veu gemegaven els jardins metàl·lics, con un amant oblidat xiuxiuejant sobre l’arpa morta».

Son profund

Una monja que havia cuidat la mare del commissario venecià Guido Brunetti quan estava malalta, es presenta al seu despatx. Ha penjat els hàbits en descobrir que en la residència d’avis on treballava hi ha hagut l’estranya i sobtada mort de cinc pacients. A Brunetti li costa de creure que una monja de clausura, que no coneix el món que l’envolta, hagi topat amb un pla sinistre. Però la veritat és que la germana no anava errada: hi ha alguna cosa que no rutlla a la residència d’avis i, potser, l’Església haurà de donar explicacions a Brunetti d’aquestes morts plenes de misteri.

Lo sompni

Lo sompni és l’obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, estant a la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L’obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d’altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics. A Lo sompni, Metge fingeix un diàleg entre l’autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l’escriptura per al prestigi personal.

Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa

Els vint personatges que somien a Somnis de somnis, de Dèdal, Ovidi i Apuleu a Pessoa, Maiakovski i García Lorca, passant per Rabelais, Goya o Debussy, són tots ells artistes, amb l’excepció de Sigmund Freud. A diferència d’aquest últim, Antonio Tabucchi no interpreta els somnis dels altres, sinó que exposa en un seguit de narracions concises i reveladores els hipotètics recorreguts nocturns dels seus esperits. Així, l’obra, la vida i la imaginació de cadascun dels personatges es fonen en una esplèndida galeria onírica de retrats. La mateixa força vivificadora travessa Els tres últims dies de Fernando Pessoa, una ficció en què el gran poeta portuguès, en el delirí d’una crisi hepàtica, s’acomiada del món i dels seus heterònims. En tots dos casos, Tabucchi ens proposa una íntima celebració de la vida i la literatura.

Una solitud massa sorollosa

UNA SOLITUD MASSA SOROLLOSA és la història de Hant’a, el premsador de paper, que esclafa a la seva premsa tones de llibres. Tones de cultura, de visions de la vida i dels homes. Esclafa tota l’acumulació de coneixement i de saber que la humanitat ha anat sumant al llarg del temps, llibres prohibits que la falta de llibertat mana destruir. Després de trenta-cinc anys de fer el mateix s’ha fet una cultura llibresca important i les cites dels grans autors li fan companyia i l’ajuden a interpretar el món. Al seu soterrani humit, on els ratolins fem niu, Hant’a fa de la seva feina un art. Un dia, però, els nous temps s’imposen i és substituït per gent jove, obrers socialistes modèlics, que fan el seu ofici amb una eficàcia maquinal. El destí de Hant’a farà un gir absolut.

Solitud

La gran novel·la del modernisme català compleix el seu centenari —la primera edició va sortir en fulletons de vuit pàgines a la revista Joventut entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d’abril de 1905— amb l’absoluta vigència que tenen els clàssics, que guanyen amb les successives lectures que se’n fan. Amb un argument mínim —és sobretot la narració d’un viatge interior— i una prosa d’un lirisme commovedor —només cal notar el tractament del paisatge—, està construïda sobre la base d’un complex univers simbòlic tramat en diversos jocs d’oposicions. La seva protagonista, Mila, un dels grans personatges femenins de la literatura universal, és una dona d’aparença grisa i origen humil que es transforma fins a bastir la seva pròpia individualitat, que assumeix amb la decisió final de restar sola.

Soldats de Salamina

Eren els darrers mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i ideòleg de la Falange Española, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida. Gràcies al soldat republicà anònim d’estranya mirada que li va perdonar la vida, a l’ajut d’uns pagesos de les rodalies i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d’alguns desertors i durant uns mesos, fins a l’arribada dels nacionals. Aquesta història va córrer com la pólvora després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez Mazas la sabia, perquè l’explicava a tothom. Molta gent es pensava que era mentida. I, de fet, encara hi ha qui ho pensa.