18385–18400 di 62912 risultati

Tot és definitiu

Deu anys després de Nightmares & Dreamscapes, Stephen King publica una nova antologia de contes, un recull de catorze relats fins ara només publicats en formats poc accessibles (un audiobook, un e-book, una edició de poc més de mil còpies) que fascinaran a tots els lectors. “Pujar a la Bala” és la història d’una autoestopista que puja al cotxe equivocat la nit que va veure la seva mare morta. A “Dinar al Gotham Café”, la discussió d’una parella a punt de divorciar-se en un restaurant de moda acabarà sent molt i molt sagnant. I a “1.408”, un escriptor que ha fet fortuna amb històries de fantasmes decideix passar la nit a l’habitació 1.408 del Dolphin Hotel, que, segons el director, és plena de misteri. Amb la lectura d’aquests catorze contes obscurs, emprendràs un viatge captivador i esgarrifós per l’inconegut on la por i l’angoixa, el sarcasme macabre i la melancolia descobreixen l’essència del millor Stephen King.

Tot és ara i res

«L’home es constitueix en nucli poètic, el poeta s’aferra a la vida amb totes les seves contradiccions i es lliura a l’emoció lírica, potenciada per un llenguatge sobri».

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

En Marcos acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyat tot el que sap, i decideix que el seu món ja no pot ser el mateix sense ella. Just quan està a punt de donar un gir a la seva vida, una trucada canvia radicalment el curs dels esdeveniments. I si només mirant-te pogués desvetllar els teus secrets més profunds? I si només mirant-te pogués sentir amb el teu cor? I si en només un instant fos possible saber exactament qui som l’un per l’altre?

Tot això ho faig perquè tinc molta por

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

La Torre dels Vicis Capitals

Guanyadora del Premi Víctor Català l’any 1967, aquest primer llibre publicat per Terenci Moix suposà la irrupció —escandalosa— d’un jove autor. Algú disposat a trencar motllos. El llibre està composat de nou narracions, totes elles dedicades a algú, significativament. Així, per exemple, «Els màrtirs» va per Pere Gimferrer, «Eixample» està adreçat a Salvador Espriu, «El dimoni» a Maria Aurèlia Capmany, per Ricard Salvat i Núria Salvat el «Màrius Byron», «per a Joan Oliver i Pere Quart» encapçala el conte «Somniatruites Le-Fay» i a Jaume Vidal Alcover dedica «Pastitx d’estiu». Una demostració que, malgrat la jovenesa i l’embolcall escandalós, Terenci Moix volia entrar amb coneixement de causa i credencials a la literatura catalana.

Tornar-se ximple

En Roger Thesaurus i la Millicent gairebé es tornen ximples seguint en Peter Dusting i els seus plans per fer-se ric. Buscar or, fer forats al jardí dels veïns a mitjanit, perdre’s per una antiga mina abandonada i fugir de fantasmes són algunes de les coses que hauran de fer.

Tornar a la terra

El Donald és un indi chippewa d’ascendència finesa de poc més de quaranta anys que té una malaltia terminal. A mesura que la seva salut empitjora, s’adona que quan ell ja no hi sigui, ningú serà capaç de transmetre als seus fills la història de la família. Per això comença a dictar a la seva dona Cynthia unes històries que no havia compartit mai amb ningú, mentre que, al seu voltant, la família procura que mori amb la mateixa dignitat amb què ha viscut sempre. Amb «Tornar a la terra», Jim Harrison ha creat una obra mestra: una novel·la tendra i profunda sobre la vida i la mort i sobre la redempció, que a vegades es troba on menys ens ho esperem. Una de les millors novel·les de la llarga carrera d’èxits de Harrison, que confirma que és un dels escriptors nord-americans més importants d’avui.

Torn de nit

La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.

Tor

Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets. Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desperten les grans històries. A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»

Tòquio blues (Norwegian wood)

En Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta casualment mentre aterra en un aeroport europeu una vella cançó dels Beatles i la música el fa retrocedir a la seva joventut, al turbulent Tòquio de finals dels seixanta. En Toru recorda, amb una barreja de malenconia i desassossec, a la inestable i misteriosa Naoko, la novia del seu millor -i únic- amic de l’adolescència, Kizuki. El suïcidi d’aquest els distància durant un any fins que es retroben a la universitat. Inicien allà una relació íntima però la fràgil salut mental de la Naoko es ressent i la internen en un centre de repòs. Al cap de poc temps, en Toru s’enamora de la Midori, una jove activa i resolta. Indecís i ple de dubtes i temors, experimenta l’enlluernament i el desengany allà on tot sembla cobrar sentit: el sexe, l’amor i la mort. La situació, per a ell, per a tots tres, s’ha tornat insostenible; cap sembla capaç d’assolir el delicat equilibri entre les esperances juvenils i la necessitat de trobar un lloc en el món. Amb un especial sentit de l’humor, Haruki Murakami ha escrit el commovedor relat d’una relació sentimental complexa però també de les pèrdues que implica tota maduració. Tòquio blues va suposar el reconeixement definitiu de l’autor al seu país, on es va convertir en un best seller, i el seu descobriment internacional com a autor de culte. Va ser portada al cinema l’any 2010 pel director vietnamita Tran Anh Hung.

Tónio Kröger

Novel·la de formació, «retrat de l’artista jove» en què els detalls autobiogràfics apareixen molt poc dissimulats, Thomas Mann hi desenrotlla de forma magistral el que és potser el seu gran tema: el conflicte entre l’art i la vida, entre la dignitat burgesa i l’alliberament dels instints, contradicció que només serà vençuda, al capdavall, per l’art mateix.

Una tomba per a Boris Davidovič

Una tomba per a Boris Davidovič mostra fins a quin punt es pot tergiversar el sentit de la història, com els governants creen i destrueixen els herois populars, com aniquilen vides i idees que els són contràries. Amb una prosa bellíssima Danilo Kiš repassa alguns horrors del segle XX: els camps de concentració estalinistes, la guerra civil espanyola, els baixos fons. Assetjats per poderoses maquinàries ideològiques, religioses i polítiques (que desencadenen l’odi i la repressió en les seves múltiples formes), els personatges de Kiš malden per afirmar la seva veritat i l’autenticitat de la seva existència. Boris Davidovič no voldrà una tomba amb què puguin manipular el seu record; preferirà llençar-se al foc. Aquest llibre va provocar una polèmica desmesurada al seu país i Kiš va haver d’exiliar-se.

La tomba de les llumenetes. Les algues americanes

Les dues novel·les breus La tomba de les llumenetes (octubre de 1967) i Les algues americanes (setembre de 1967), van aixecar una gran expectació en ser publicades, i l’any 1968 totes dues van guanyar el premi Naoki. Amb un talent fora del comú, complex i desficiat, Nosaka amaga sota els plecs de l’estil una mirada que no defuig els aspectes més sòrdids i crus de l’existència. La tomba de les llumenetes és la història de la mort per inanició de Seita, estudiant d’ensenyament mitjà, l’any 1945, en una estació de tren. Seita ha vist morir de gana la seva germana petita, de la qual havia hagut de fer-se càrrec després que la seva mare morís cremada durant el bombardeig de Kobe. A Les algues americanes Akiyuki Nosaka descriu amb sentit de l’humor el desconcert dels qui van veure com el seu món es transfigurava amb l’arribada de la «Democràcia» o la «Constitució». Amb el pretext de la visita d’un matrimoni de pensionsites dels Estats Units al Japó durant el període de «reeducació», l’autor ens fa veure com, en el fons de la consciència dels vençuts, s’hi oculta una submissió de profunds significats. Duríssim, despietat, ens deixa l’empremta profunda de la fibra autèntica i sense concessions.

Tocats pel foc

La novel·la transcorre íntegrament dins d’una barraca de les que envoltaven Barcelona, on la misèria, l’afany de superació, la lluita, la resignació, l’atracció, els silencis, les mirades, la confiança, són els ingredients d’aquest llibre curt que es llegeix ràpid. Colpidor, molt ideològic, de poques paraules i de gestos bruscs, amb frases punyents que et martellegen la consciència i et remouen alguna cosa més. Un petit tractat sobre la propietat i la possessió, sobre la llibertat i la dignitat.

Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les de la literatura medieval i un dels títols que obri el camí de la modernitat literària a Europa. En ella es relata com Tirant, després de romandre un temps a Anglaterra, on s’ensinistra com a cavaller, torna a Bretanya.

Tirant lo Blanc

S’obre amb una lletra de Joanot Martorell adreçada al rei expectant Ferrando de Portugal, en què afirma que el llibre és la traducció d’una novel·la anglesa que ell va fer al portuguès i després al valencià, a petició de l’Infant. Aquesta afirmació sorprenent no pot ser entesa sinó com una ficció literària la raó de la qual desconeixem: ningú ni aquí ni fora d’aquí no dubta que és una novel·la original de Joanot Martorell. Tirant lo Blanc narra les aventures d’armes i d’amor de Tirant des del moment que és fet cavaller a Anglaterra fins a la seva mort en terres bizantines, sent hereu de la corona imperial, després d’haver alliberat l’Imperi Grec del setge dels turcs. Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb 1a presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual. Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se’ns apareix amb una innegable modernitat. Per comoditat, la novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen, i totes tenen una doble línia argumental (armes/amor), unida, per, en una trama única que segueix la vida del protagonista.