17777–17792 di 62411 risultati

Walden o la vida als boscos

Meitat llibre d’aventures autobiogràfiques, meitat tractat de reforma moral, Walden o la vida als boscos (1854) és una de les obres fonamentals de la literatura americana del segle XIX. Quan tenia 28 anys, Thoreau va construir una cabana al costat del llac Walden, Massachussets. La seva intenció era demostrar la viabilitat d’una vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. D’aquella experiència de dos anys va néixer aquest llibre, una de les obres germinals del conservacionisme. Walden és el relat d’aquesta estada al cor d’un bosc, del pas de les estacions, de la transformació de la natura, de l’evolució del pensament. Allí Thoreau va confirmar el seu amor per la natura i la imperiosa necessitat de conservar-la. Walden manté avui tota la capacitat d’entusiasmar-nos pel seu estil vibrant.

Vuitanta-sis contes

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d’una llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L’illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l’exigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). En aquesta obra Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins al moment, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n’és el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.

Vuit dies de març

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del expolicia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com addictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra. Són els anys cinquanta, l’inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d’agitació social a causa de l’augment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d’en Mascarell d’abans de la guerra, li explica que en Piñol, l’Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l’exinspector van marxar junts a l’exili, al camp de refugiats d’Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d’un oficial alemany va desencadenar l’horror, va obligar en Piñol a matar l’Arnella d’un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l’Humet, però la pistola només tenia una bala: l’Humet es va salvar i va jurar venjar-se d’en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners. L’Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l’endemà a dinar a casa seva, però l’Humet no s’hi presenta. Quan l’inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l’antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L’acusat és en Nicolau, l’exnòvio de la noia, però l’instint de policia d’en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.

La volta al món en 80 dies

Phileas Fogg, un anglès de l’època victoriana, opina que es pot fer la volta al món en tan sols 80 dies gràcies als nous vaixells de vapor i els ferrocarrils. Els membres del Club al que pertany el repten a demostrar-ho, i ell hi aposta tota la seva fortuna. Farà aquest viatge acompanyat pel seu majordom Passapertot. Hi ha un problema, però: quan marxen surt a la llum la notícia que el Banc d’Anglaterra ha estat robat, i la policia sospita d’en Phileas Fogg. El detectiu, creient que el viatge és una coartada, el perseguirà per tot el món per tal d’arrestar-lo.

Vols saber un secret?

Aquesta és una apassionant novel·la de secrets, intriga i ambició. El secret d’Eliza Blake, presentadora dels informatius d’una cadena de televisió de Nova York amb un passat per amagar. El secret d’un company seu en les tasques televisives i l’escàndol que ha de mantenir ocult encara que sigui a costa de la vida. El secret de l’esposa del candidat a la presidència dels EUA que vol evitar, com sigui, que surti a la llum una relació extramatrimonial. El secret d’un sacerdot que coneix un fet esfereïdor.

La violeta del Prater

Situada al Londres dels anys 30, La violeta del Prater explora la relació entre el director vienès de cinema Friedrich Bergmann —contractat per la Imperial Bulldog Pictures per dirigir un film— i Christopher Isherwood, encarregat d’escriure el guió del mateix film. Amb el feixisme creixent a Àustria i a Europa com a teló de fons, la novel·la incideix sobre el compromís que ha de tenir l’artista amb la societat que l’envolta, davant l’exigència del productor de fer una pel·lícula cursi i sentimental. A la vegada retrat còmic de la indústria del cinema i anàlisi seriosa de la relació entre art i vida, aquest llibre va significar l’inici d’una nova etapa en la trajectòria literària d’Isherwood, després de la seva conversió espiritual. Però per damunt de tot, La violeta del Prater s’erigeix per la seva agudesa i subtilitat com una de les novel·les curtes més aconseguides del segle XX.

Violació de límits

Recull de contes de Manuel de Pedrolo, en els quals l’escriptor plasma l’absurditat de determinades situacions que viu l’home en «societat». Situacions quotidianes que esdevenen absurdes, personatges absurds que esdevenen quotidians.

Vint-i-dos contes

Aquest recull de contes va donar l’embranzida definitiva a la carrera de na Mercè Rodoreda quan el 1957 va guanyar el premi Víctor Català, un concurs que ara porta el seu nom. És un recull de narracions bastant irregular, tant en la qualitat dels texts com en l’extensió i profunditat dels relats. Hi trobem des de senzilles escenes, on retrata ambients, personatges o llocs concrets, però sense desenvolupar pròpiament una història, fins a narracions molt més elaborades i riques, on no només narra uns fets sinó que suggereix molts més elements del seu univers literari i vital.

Vint mil llegües de viatge submarí

Aronnax i el seu fidel criat Consell, juntament amb l’arponer Ned Land, emprenen un llarg viatge per sota les aigües, a bord del Nautilus, l’estrany submarí del capità Nemo. Junts viuran increïbles aventures, veuran continents anegats, caçaran en selves submarines i hauran d’enfrontar molts perills.

La vídua

“En els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Fiona Barton.

La vident

Crims, misteri i una protagonista amb trets paranormals s’ajunten en un intrigant thriller. Un terrible assassinat ha tingut lloc en una institució per a noies joves amb conductes autodestructives. Una mort que la policia no pot explicar. La Flora Hansen s’ha guanyat la vida fent veure que pot parlar amb els morts. Per això, quan llegeix al diari la notícia de l’assassinat no dubta a trucar a la policia. En un primer moment, demana diners per la informació que els pot oferir, però més tard, amb el pas dels dies, només demana que l’escoltin. De manera desesperada.

La vida sense la Sara Amat

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi 2015.

Vida privada

Després d’anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la burgesia barcelonina dels anys trenta, que passa pel difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel·la. Una novel·la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l’alta societat i la més baixa, pels salons, les sales de juntes, els cenacles i els bordells. Vida privada ha estat considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

L’obra aplega les principals característiques de la novel·lística modernista, a la qual pertany per dret propi: Jordi, el protagonista, és rebel i inconformista i lluita, principalment, contra el determinisme per aconseguir acomplir la seva voluntat; això es veu perfectament quan abandona el seminari per viure la seva vida sense cap lligam. La psicologia d’en Jordi molts cops va en contra de la societat, cosa que podem observar en les discussions amb el seu pare, o bé quan en Pau Selva no està d’acord que la seva filla es casi amb ell perquè considera que seria un pecat, car ell és un exseminarista. En el llibre també podem veure com la psicologia del personatge s’enfronta a tot allò que l’envolta, així com les descripcions molt detallades i pròpies del modernisme com ara la del mas Fraginal.

La vida excessiva de Salvador Dalí

Als setze anys Salvador Dalí, que ja és conscient del seu formidable talent artístic, decideix que serà un «gran geni». A partir d’aquest moment, dedica cada minut de la seva vida, amb una perseverança fanàtica, a aconseguir la fama. Que Dalí arribaria a ser un gran geni era discutible, però ningú no pot negar-li el mèrit d’haver creat una obra molt valuosa (tan literària com plàstica), ni d’haver conquerit amb escreix la tan desitjada celebritat internacional, igualant, o potser superant, la de Pablo Picasso. En aquesta brillant i monumental biografia, Ian Gibson analitza amb rigor el rerefons català de la família Dalí, la seva amistat amb García Lorca i Luis Buñuel, l’etapa de l’Amic de les Arts, la fulminant arribada de Gala, la incorporació al moviment surrealista dirigit per André Breton, els productius anys trenta i més tard, després de gairebé una dècada als Estats Units, la lenta decadència d’un excel·lent artista obstinat, aparentment, a destruir la seva reputació. Les ressenyes d’aquesta biografia han subratllat la seva equanimitat, el seu sentit de l’humor i la seva contundent negativa a acceptar qualsevol dada personal procedent del mateix Dalí sense contrastar-les amb altres fonts, sovint més fidels. Pel destacat crític John Bayley, que ha elogiat l’energia incansable dedicada per Gibson a la seva investigació daliniana —amb temporades, de vegades llargues, a Catalunya, París, Escòcia i Estats Units—, aquest llibre constitueix «una formidable contribució» no tan sols al coneixement de Dalí, sinó al coneixement en si.

La vida en l’abisme

Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l’època en una partida «històrica». Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació —la d’un pare i un fill per voluntat pròpia— que podem ser afortunats testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors», «joqueros», i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l’hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d’aleshores i en el del futur.