1–16 di 53 risultati

Viatge d’hivern

Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.

Tu, meu

Un estiu dels anys cinquanta, en una illa italiana de la mar Tirrena, un adolescent coneix el Nicola, un jove pescador que li parla de la guerra que encara recorda amb sofriment, i la Caia, una noia jueva que acaba d’arribar a l’illa per passar les vacances. Tots dos li fan descobrir el món a marxes forçades. A Tu, meu, una història plena de tendresa, l’autor descriu l’anhel adolescent de buscar respostes, i l’abandó, amb patiments i desenganys, de la infantesa.

La trilogia de Nova York

La ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada, tres novel·les breus de detectius, componen aquesta Trilogia de Nova York. Un home rep l’encàrrec de seguir-ne un altre, de vigilar-lo, de descobrir-ne els secrets. En rep l’encàrrec i seguidament emprèn la tasca. Això pot ser el que té en comú també l’aventura del novel·lista, que pot arribar a ser més arriscada que la pitjor persecució policial. Trilogia de Nova York presenta tres històries, gairebé tres variacions a la manera musical, de persecucions detectivesques, que duen a conclusions d’impacte. En primer lloc, que tota persecució fa l’efecte d’un mirall, en què el perseguidor sempre es reflecteix, incapaç de diferenciar-se del seu perseguit. També que, potser, en viure, forçosament tots som perseguidors i, per tant, amb la porta oberta a la follia, acabem perseguint-nos o essent perseguits.

Tota aquesta gent

«Si em moro aquesta nit…» Així comença Isabel-Clara Simó aquests relats. Un conjunt de petites històries protagonitzades per un seguit de personatges anònims, sovint insatisfets o maltractats per la vida, d’altres somiadors –des d’un home preocupat per les tensions en el seu entorn laboral a un extreballador que decideix venjar-se dels bancs oferint lloguers gratuïts–, o un altre que experimenta sentiments d’inferioritat per les crítiques a què el sotmet la parella. Uns contes que, com petites píndoles de vida, constitueixen un itinerari social i íntim d’una sèrie de persones en el seu dia a dia. El retrat dels seus conflictes –l’envelliment, la infidelitat, la gelosia, els desitjos sexuals–, les seves contradiccions quotidianes, personals o laborals, conformen un fresc ric i viu del desencís vital i alhora un mirall dels temps actuals. Però de les individualitats, saltem, en l’últim conte, Le Cirque de la Terre, a una divertida i crua caricatura de la societat catalana.

Tot és definitiu

Deu anys després de Nightmares & Dreamscapes, Stephen King publica una nova antologia de contes, un recull de catorze relats fins ara només publicats en formats poc accessibles (un audiobook, un e-book, una edició de poc més de mil còpies) que fascinaran a tots els lectors. “Pujar a la Bala” és la història d’una autoestopista que puja al cotxe equivocat la nit que va veure la seva mare morta. A “Dinar al Gotham Café”, la discussió d’una parella a punt de divorciar-se en un restaurant de moda acabarà sent molt i molt sagnant. I a “1.408”, un escriptor que ha fet fortuna amb històries de fantasmes decideix passar la nit a l’habitació 1.408 del Dolphin Hotel, que, segons el director, és plena de misteri. Amb la lectura d’aquests catorze contes obscurs, emprendràs un viatge captivador i esgarrifós per l’inconegut on la por i l’angoixa, el sarcasme macabre i la melancolia descobreixen l’essència del millor Stephen King.

Show

Per més que una bola de miralls esquitxi l’espai, des del sostre d’una discoteca, amb una multiplicació de punts de llum i que l’allau de joves provi d’aferrar-se a l’efímer hedonisme de l’instant, la realitat continua fosca i plena de paranys. Als quinze contes que componen aquest Show, hi ha nens que descobreixen brutalment la sexualitat sortint d’escola, pobres que assagen venjances despietades contra els rics, i uns joves que celebren festes on l’èxit i el fracàs es reparteixen el cinquanta per cent de probabilitats. Amb una estètica pròxima al pop, Àngel Burgas ens descobreix el que palpita, aterridor, sota el cabaret de la vida.

Saltimbanqui

El relat d’Antoni Carrasco descriu un viatge a Nova York que inesperadament es converteix en un viatge al passat. Sense trucs. Això és el que Raymond Carver va escriure en una nota que enganxà al costat de la seva taula de treball. Els contes d’aquest recull. Saltimbanqui, podrien haver estat escrits amb aquest consell a la vista. Són relats sobre com el passat —la forma de recordar-lo— tenyeix el present, sobre les relacions de parella, i dels fills amb els pares. I cadascun, a la seva manera, és una història d’amor. Escrita amb un altre consell al davant, aquest de Joan Margarit: rastrejar la poesia pels hospitals i pels jutjats: més tard ja acabarà parlant de l’estimada.

Pinya de rosa

Pinya de rosa va ser el primer recull de narracions que mestre Ruyra va donar a conèixer al públic (amb el títol inicial de Marines i boscatges). I és un dels volums de prosa més bells i fascinadors que existeixen en la nostra llengua i el que convertí el nostre autor en príncep de la prosa catalana. Ruyra posseeix, com molt pocs autors, només els elegits, el do admirable d’equilibrar mestrívolament en llurs obres la narració i la descripció. Qualsevol tema, per insignificant que sigui, li és bo per a fer-ne una narració meravellosa. L’interessant sovint no és pas el tema, sinó la forma que troba d’humanitzar-lo, d’infondre-li un viu interès dramàtic, tot decorant-lo amb totes les gràcies d’una suggestiva descripció. Al costat de les impressions diàfanes d’«Una tarda per mar», «La basarda» o «La xucladora», Ruyra ens sorprèn amb les històries de «La Fineta», i sobretot «Jacobé» i «El rem de trenta-quatre», que són un autèntic monument de la narrativa catalana.

Per a llegir quan es fa fosc

Selecció representativa de set relats de la narrativa breu de Dickens en l’àmbit de la fantasmagoria. Els elements còmics, tan abundants en Dickens, van cedint progressivament terreny, en aquestes narracions, davant del terror en estat pur, fins a culminar, amb «El guardaagulles», en una història de fantasmes que figura entre les més ortodoxament construïdes i més impressionantment aconseguides en aquest àmbit literari.

Pastoràlia

A «Pastoràlia» tot allò que passa en la vida real està capgirat i exagerat per oferir-nos una asimètrica versió de la societat moderna nord-americana. Aquests relats de George Saunders estan ambientats en escenaris molt peculiars com ara un parc temàtic d’on els treballadors no poden sortir ni opinar, un seminari d’autoajuda per fer fora de la teva vida personatges no desitjats, o bé un negoci per oferir noves vides humanes. Amb una gran habilitat per combinar humor i realisme, l’autor crea un univers que és alhora increïblement original i molt familiar. George Saunders ens ofereix un món d’un futur molt proper on allò que més li interessa és retratar les persones que viuen alienades de la modernitat i descriu la manera com utilitzen les seves fantasies per viure, ser feliços i emmascarar la seva debilitat. Ens retrata una societat americana que pot arribar a ser patètica i ridícula, i parodia d’una manera divertida, i de vegades cruel, els seus defectes, la seva grandiositat i el seu tarannà optimista i triomfador.

On el foc no s’apaga

L’any 1923 va aparèixer un recull de contes signat per una escriptora anomenada May Sinclair, que va captivar la crítica i els lectors amb un estil extremament inquietant i torbador, que superava amb escreix tots els arquetips del gènere gòtic i les tradicionals històries de fantasmes. I és que als contes de May Sinclair els protagonistes experimenten un infern més aterridor que el dels retaules del judici final, perquè no hi cremen a foc viu, ni s’hi ofeguen, ni hi són torturats, sinó que, simplement, reviuen una vegada i una altra els seus malsons: enfrontar-se a una culpa que mai no podran expiar o, encara pitjor, a una vida tan summament grisa i anodina que, repetida tota l’eternitat, es converteix en la més terrible de les condemnes. Els contes de May Sinclair són, tal com va dir Borges, una lectura inajornable per als amants de la literatura sobrenatural. De fet, cap lector apassionat per la bona literatura no hauria de deixar passar aquesta oportunitat.

Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen

Primer recull de narracions de Montserrat Roig que inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les més: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta. Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Els textos es construeixen des de l’òptica de les dones que viuen aquesta història i, per tant, en donen una versió marcada per la condició sexual dels personatges principals. Són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se’ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l’articulació de la seva subjectivitat, el paper de l’escriptura en aquesta articulació i les relacions de poder entre els sexes.

Més enllà del límit i altres contes

Els quatre contes inclosos en aquest recull sorprendran més d’un lector per la varietat de la seva temàtica i per la seva riquesa estilística. Aquest Kipling ens porta una història d’engany a A la casa de Suddhoo, una d’amor i violència interracial a Més enllà del límit, un final inevitable d’un fumador d’opi a El Portal de les Cent Afliccions i un final inesperat a La història de Muhammad Din.

Maria Rosa

Maria Rosa (1894) és una obra determinant d’Àngel Guimerà en la creació d’un model dramàtic propi i, alhora, és el drama que arrodoneix la seva aproximació al realisme. Hi trobem una síntesi entre la visió realista / naturalista, que reforça la sensació de «veritat», i la dimensió tràgica, que accentua el caràcter simbòlic dels protagonistes i dels elements que els envolten. La pervivència de Maria Rosa en l’escena constata la seva consideració d’obra clàssica i canònica del teatre català. Aquesta edició voldria assajar una lectura aprofundida de l’obra donant protagonisme als aspectes més relacionats amb el llenguatge teatral. Conté una introducció, notes i una proposta didàctica a cura del catedràtic Anton Carbonell.

La marca de l’aigua

Les marques que indiquen el nivell assolit per les aigües dels canals de Venècia són també una mesura del pas del temps, que, com l’aigua, erosiona tot el que toca. Obsedit per la captació de la bellesa i de l’instant fugaç, Joseph Brodsky aplega a La marca de l’aigua un extraordinari recull de reflexions poètiques entreteixides amb alguns dels episodis autobiogràfics de les seves estades hivernals en aquesta ciutat enigmàtica. La marca de l’aigua és un llibre sobre Venècia, però és, sobretot, una interpretació singular d’allò que ens sedueix d’aquesta ciutat fabulosa: la combinació de llum i penombra, l’empremta del passat sobre la pedra, els reflexos de l’arquitectura damunt la superfície de l’aigua, l’atmosfera especial que sorgeix del contrast entre el que és efímer i el que podria semblar immortal… Fruit d’una sensibilitat molt poc comuna, aquest bellíssim cant d’amor a Venècia del premi Nobel Joseph Brodsky és una guia d’excepció per deixar-se perdre d’una manera real o imaginària per la ciutat dels canals.

Llibre d’històries

Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds (1906) i també en el present volum, Llibre d’històries (1909).