Visualizzazione di tutti i 8 risultati

PUYOL. La biografia

«Puyol. La biografía» és el relat de la vida del capità del FC Barcelona i, a la vegada, un dels pocs futbolistes que ha arribat a jugar 100 partits amb la selecció espanyola. Els seus orígens, la seva infantessa, els seus inicis en el futbol, la seva arribada al club, la seva irrupció a l’alta competició i, sobre tot, els seus catorze llargs anys com a professional, constitueixen l’eix d’una història plena de fets, esquitxada d’obstacles, plena de títols i d’anècdotes. Als seus 35 anys, Carles Puyol no és només un dels defenses més grans de l’historia, és també un home que, per la seva extraordinària qualitat humana, s’ha convertit en un model en el que s’haurien de fixar els joves de tot el món.

Petit Diccionari 62 de la llengua catalana

Aquest Petit Diccionari ha de poder ser d’utilitat per a una consulta de les paraules més bàsiques de la llengua en les seves significacions també més bàsiques. L’extensió és de 8.338 entrades, que agrupen 10.504 accepcions, a les quals cal afegir-hi 640 variants formals, col·locades a continuació de l’entrada o accepció corresponent. La present edició té el criteri fonamental de combinar els conceptes de freqüència i de necessitat d’ús, tant pel que fa a entrades, com a accepcions. És per això que no es pot pas pretendre d’usar aquest diccionari com a font de solució de tots el dubtes, sinó per confirmar l’ús adequat de la llengua genèrica més necessària per al dia a dia.

Les postres de casa meva

Tot i que, històricament, Catalunya va ser la pionera peninsular, i fins i tot europea, en molts aspectes de la difusió dels dolços —l’esplèndid manual Llibre de totes maneres de confits data del segle XV—, el panorama modern de llibres d’aquesta mena és més migrat. És a dir, no hi ha l’equivalent del que en cuina va ser, per exemple, La cuynera catalana, al segle XIX, o el Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló, a la dècada dels 30. Per això, l’aparició de Les postres de casa meva, de Lolita Avellana, és un fet important dins l’art casolà de la pastisseria.justifica això que diem l’important recull de receptes: unes 150. N’hi ha de tradició popular catalana —coques, etc.—, clàssics pastissos i dolços europeus i, també, creacions pròpies. Totes les fórmules, però, porten el segell personal —i fins i tot amorós— de la seva autora, Lolita Avellana, i, per tant, n’està garantit un resultat final sempre reeixit.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El diccionari més extens de la llengua catalana, amb 88.500 entrades (inclou les 67.500 entrades del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i molt més). Conté la conjugació de tots els verbs, etimologia, partició sil·làbica de les entrades amb dificultats, prefixos i sufixos, homòfons, la pronúncia dels estrangerismes, molts exemples d’ús, advertències sobre paraules que es confonen sovint, etc.

Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions

No és cap pecat que les llengües llatines estiguin tan emparentades i que molts cops es corresponguin tan íntimament. Però això provoca una contaminació que, si bé de vegades és inevitable i no sempre perniciosa, sovint és innecessària, perquè el català disposa de paraules i expressions tan adequades, o més, que les manllevades a altres llengües. Aquest recull aplega més de 5.600 barbarismes i incorreccions, amb indicació de la procedència i la versió correcta.

Diccionari de sinònims de frases fetes

Aquest Diccionari de sinònims de frases fetes és un diccionari conceptual i un diccionari d’ús d’expressions lexicalitzades de la llengua catalana, fonamentalment del català contemporani. A partir de conceptes proporciona informació gramatical i lingüística referida a frases fetes de naturalesa gramatical diversa. Innova en l’especificació de diverses relacions de sentit (sinonímia, antonímia, inversió argumental i extensió semàntica) i múltiples referències creuades a altres expressions lexicalitzades. Inclou 5.500 entrades conceptuals i 15.500 expressions lexicalitzades, les quals es registren en 18.850 fitxes distintes. És el diccionari de frases fetes més complet dels existents en l’actualitat, una obra imprescindible per a docents, traductors i escriptors en general.

Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)

El «Diccionari de la llengua catalana» de l’Institut d’Estudis Catalans és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. La segona edició del DIEC manté la continuïtat del projecte definit per a la primera i respon a la voluntat de mantenir el diccionari actualitzat. Per això s’han revisat i ampliat la nomenclatura i les definicions tant del lèxic comú com del lèxic d’especialitat i s’han incorporat algunes novetats significatives tocant als criteris lexicogràfics, com és ara la numeració de les accepcions. Finalment, s’han pres en consideració els suggeriments i les observacions fets per usuaris de diferents àmbits arran de l’aparició de la primera edició del DIEC. La present edició està actualitzada a l’abril del 2017, on s’aplica la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Biblioteca de relats mitològics

Molt sovint, la literatura i l’art tenen com a fonts d’inspiració els mites clàssics, tant en l’època antiga com en els temps actuals. Per això sempre ha existit la necessitat de recollir i de sistematitzar les llegendes per comprendre i per interpretar correctament les obres que llegim o contemplem. Una recopilació mitogràfica sota l’aparença d’un manual o bé d’un diccionari de mitologia la trobem a les estanteries de qualsevol biblioteca particular per reduïda que sigui. En tota aquesta mena d’obres és present la petjada de la Biblioteca d’una manera o d’altra, tant a través de còpies literals de fragments com a través de paràfrasis. I és que l’obra d’Apol·lodor constitueix una font de primera mà en la qual han pouat directament o indirectament tots els qui han escrit alguna cosa sobre la mitologia clàssica. El nostre cabal cultural té les seves arrels en la presència dels grecs i dels romans als Països Catalans. Aquest fet ja va il·lusionar un mecenes de la cultura catalana que féu possible l’aparició d’una col·lecció de textos clàssics traduïts, la prestigiosa col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Probablement, ara cal esmerçar esforços a posar a l’abast dels ciutadans una col·lecció de butxaca que arribi a un públic majoritari i que ofereixi versions d’obres clàssiques en un llenguatge planer. Amb la intenció, doncs, d’acostar els autors grecs i romans als estudiants de secundària, als estudiants universitaris i, sobretot, a la gent del carrer, inaugurem una quimera, barreja de somni i de realitat que, com l’antiga Quimera, filla de Tifó i Equidna —dos monstres impossibles—, escup el foc de la cultura clàssica. Esperem que ni el plom ni altres aliatges més quotidians, en mans d’un nou Bel·lerofontes, acabin una vida que ha nascut sota els auspicis del grup de treball de llengües clàssiques de l’ICE de la Universitat de Barcelona.