1–16 di 346 risultati

Winesburg, Ohio

Del llit estant, un escriptor vell mata les hores contemplant tot el que passa sota la finestra de la seva habitació, al carrer principal de Winesburg. I aparentment no sembla que hi passi gran cosa, perquè Winesburg no és res més que un poblet polsegós de l’Oest americà. Però, és clar, hi ha la gent, principalment grangers i botiguers, i també uns quants metges, un banquer, un vicari presbiterià i una mestra que cada nit llegeix al llit, nua, fins que agafa el son… I també hi ha els secrets confessats sota els efectes de l’alcohol, els rumors que es confirmen al cap d’uns mesos, i el que ningú no diu, però que l’escriptor sap reconèixer en un gest imperceptible… Winesburg, Ohio és tot això i molt més: és un extraordinari retaule de personatges inoblidables que fan un viatge sense retorn a l’epicentre mateix de les seves vides, allà on han intentat amagar tota la veritat. «Un llibre ple d’històries extraordinàries i meravellosament ben escrit» (Paul Auster). L’obra més emblemàtica del mestre de la generació perduda.

Vuit dies de març

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del expolicia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com addictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra. Són els anys cinquanta, l’inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d’agitació social a causa de l’augment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d’en Mascarell d’abans de la guerra, li explica que en Piñol, l’Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l’exinspector van marxar junts a l’exili, al camp de refugiats d’Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d’un oficial alemany va desencadenar l’horror, va obligar en Piñol a matar l’Arnella d’un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l’Humet, però la pistola només tenia una bala: l’Humet es va salvar i va jurar venjar-se d’en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners. L’Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l’endemà a dinar a casa seva, però l’Humet no s’hi presenta. Quan l’inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l’antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L’acusat és en Nicolau, l’exnòvio de la noia, però l’instint de policia d’en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.

La vident

Crims, misteri i una protagonista amb trets paranormals s’ajunten en un intrigant thriller. Un terrible assassinat ha tingut lloc en una institució per a noies joves amb conductes autodestructives. Una mort que la policia no pot explicar. La Flora Hansen s’ha guanyat la vida fent veure que pot parlar amb els morts. Per això, quan llegeix al diari la notícia de l’assassinat no dubta a trucar a la policia. En un primer moment, demana diners per la informació que els pot oferir, però més tard, amb el pas dels dies, només demana que l’escoltin. De manera desesperada.

La vida en l’abisme

Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l’època en una partida «històrica». Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació —la d’un pare i un fill per voluntat pròpia— que podem ser afortunats testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors», «joqueros», i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l’hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d’aleshores i en el del futur.

Víctimes en fals

Estem acostumats a trobar a les novel·les policíaques la mena de coses que hi esperem: un robatori, un assassinat o una estafada; l’astúcia del criminal i l’habilitat del seu rival: el detectiu. A la novel·la de Sébastien Japrisot però, hi ha alguna cosa més: un assassí que fa trampa i uns policies que investiguen, sense saber-ho, al marge del veritable afer. Cal confessar que la situació és, si més no, insòlita. Un cop més, l’autor ens sorprèn amb les seves formidables facultats de fabulació, amb el seu sentit del ritme i la mesura, amb el seu domini del suspense i amb l’anàlisi d’uns personatges vius i palpables —encara que alguns d’ells, en acabar-se el llibre, ja siguin morts… Ens llevem el barret.

La veu

En Gulli, el porter d’un dels hotels més coneguts de Reykjavik, apareix assassinat a la seva habitació en plena temporada alta de Nadal. En Gulli era molt més que un simple porter que es disfressava de Pare Noel quan tocava; era tot un misteri. Duia vint anys a l’hotel, però ningú no el coneixia del tot. L’Erlendur Sveinsson està convençut que el culpable no deu ser gaire lluny i decideix allotjar-se al mateix establiment, que està de gom a gom per les festes. Al director només el preocupa que l’assassinat no es faci públic i que l’hotel mantingui intacta la reputació. En plena investigació, l’Erlendur rep la visita de la seva filla, de nou enganxada a les drogues, cosa que sumeix l’inspector en la desesperació i la impotència. Fins que la troballa d’una pista que condueix al passat d’en Gulli i la insistència dels seus companys Sigurdur Oli i Elinborg el submergeixen en una història fascinant i plena d’emoció: la d’un nen amb veu d’àngel que va tocar el cel i va caure a l’infern.

La veu del violí

Els peixos grossos de Montelusa són tots a la presó, però els grossíssims continuen al seu lloc. Michela Licalzi, una jove rica de Bolonya, apareix assassinada a la seva torre de Montelusa sense les joies ni la roba interior que portava. El comissari Montalbano és el primer de descobrir l’homicidi i engega les investigacions abans que li ho demanin. Montalbano està a anys llum dels detectius que fan servir un mètode científico-deductiu en les seves perquisicions policials. Intuïtiu, culte i amant de la bona cuina, resol els casos que se li presenten d’una manera ben peculiar: no interroga, conversa; de les seves indagacions en surten petites històries de poble, confessions entranyables, retrats magnífics de la gent de Montelusa. Però aquesta vegada, per culpa d’un violí, el comissari sentirà trontollar dins seu la fibra —o la corda— més íntima…

Vestit per morir

Un matí xafogós i pudent d’agost, el cadàver d’un home vestit de dona apareix davant d’un escorxador. D’entrada, el famosíssim commissario Brunetti treu una conclusió evident: es tracta del cadàver d’un prostitut transvestit que ha estat assassinat per un dels seus clients. Quan s’identifica la víctima com el sobri director de la Banca di Verona, Guido Brunetti s’adona que no podrà anar-se’n de vacances per molta falta que li facin. Després de fer les investigacions habituals, descobreix que hi ha alguna relació entre el banc i la poderosa Lega della Moralità. El commissario s’haurà d’acabar enfrontant amb el seu pitjor enemic, relacionat amb els peixos més grossos de les finances, el govern i fins i tot l’Església.

Vés on et porti el cor

Vés on et porti el cor és una obra intimista i exquisida en què una àvia fa una llarga carta de comiat a la seva néta. L’Olga sap que s’està morint, i no vol marxar sense explicar-li els motius que l’han dut fins on és, perquè la comprengui, ni que sigui massa tard. Vol que conegui el perquè de les relacions que l’han marcat, amb el seu marit, a qui mai no va estimar; el seu gran amor, del tot clandestí; les baralles amb la seva filla, que va morir d’accident de cotxe quan la néta era tan sols un bebè, i la relació entre les dues, tan plena de frases no dites que necessita conjurar. Susanna Tamaro indaga en els plecs més íntims del silenci i amb gran sensibilitat en descobreix el significat i revela la riquesa dels sentiments que es mantenen ocults.

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34. Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. ¿Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou Hampshire? ¿Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l’oportunitat d’escriure el llibre d’èxit que li reclamen.

Una veritat delicada

Al penyal de Gibraltar, la colònia britànica més preuada, té lloc una operació secreta de contraterrorisme amb el nom clau de Vida Salvatge. L’objectiu: capturar i segrestar un important comprador d’armes jihadista. Els responsables: un ambiciós ministre d’Afers Estrangers i un amic íntim seu que es dedica al negoci de la defensa privada. L’operació és tan confidencial que ni tan sols el Toby Bell, el flamant secretari privat del ministre, ha estat convidat a participar-hi. Quan sospita que aquella operació pot ser un desastre, el Toby intenta impedir-la, però immediatament el traslladen a una nova destinació. Tres anys després, Sir Christopher Probyn, un diplomàtic britànic jubilat, el convida a la seva atrotinada casa pairal de Cornualla, i allà el Toby, observat de prop per l’Emily, la filla de Sir Christopher, haurà d’escollir entre ser fidel a la seva consciència o trair el deure contret amb els Serveis Secrets. Ara bé, com pot continuar callat el Toby si l’única cosa que es necessita perquè el mal triomfi és que els homes íntegres no facin res?

Vent roig

Pot un home com John Dalmas entrar en un bar i beure un whisky sense témer res? La resposta és que no. Al bar només hi són ell, el cambrer i un borratxo. Però tot d’una s’organitza una escena inopinada: hi entra un paio, Waldo, que busca desesperadament una noia. De sobte, quan ja surt del bar amb les mans buides, el borratxo li clava dos trets, se’l carrega i fuig. I el detectiu John Dalmas es veu implicat en un cas d’assassinat on es barregen una noia —la Lola—, el seu amant, unes perles regalades i un policia amb pocs escrúpols. Vent roig és una història negra de xantatge, d’escàndol i seducció, i un relat digne del millor Raymond Chandler.

Vent de l’est, vent de l’oest

Pearl S. Buck, guardonada amb el Nobel de Literatura «per les seves riques i èpiques descripcions de la vida a la Xina», ens introdueix en una família xinesa distingida i ens ofereix una excel·lent visió dels costums, l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals. I ens parla del trencament amb el passat, de la renúncia a venerables tradicions i de la força de l’amor que tot ho pot.

La velocitat de la llum

Aquesta és la història d’una amistat, una amistat que comença el 1987, quan el narrador, un jove aspirant a novel·lista, viatja a una universitat del Mig Oest nord-americà i coneix a Rodney Falk, el seu company de despatx, un excombatent del Vietnam esquerp i inaccessible, iradament lúcid i corsecat pel secret del seu passat. Però aquesta és també la història d’una experiència radical en l’abisme indesxifrable del mal i la culpa, que el propi narrador només aconseguirà entendre i assumir anys més tard, com en una fulguració, quan conegui l’èxit i el que aquest té de corrupció insidiosa. A aquelles alçades la figura imprecisa de Rodney i la seva història devastadora acabaran imposant-se-li amb la força d’allò que és necessari, com un emblema de la seva pròpia història i tal vegada de la condició humana. Amb una escriptura d’enganyosa transparència i una trama que sense treva atrapa al lector, «La velocitat de la llum» indaga en la nostra il·limitada capacitat de fer mal, en la infinita estupidesa de la guerra i en la infinita estupidesa de l’èxit, però sobretot en el poder de la literatura per enfrontar-se a la realitat i exorcitzar els dimonis.

La veïna

Leonard, un pacífic administratiu d’una oficina bancària, un bon dia es troba dos policies a la porta de casa per interrogar-lo sobre el misteriós suïcidi del propietari d’un magatzem del veïnat. El cadàver en qüestió deixa un controvertit testament: una atractiva vídua enjogassada, una suma de diners més que considerable i un embolic tempestuós capaç de convertir un insípid funcionari que només vol pau i tranquil·litat en un apassionat heroi de trifulgues policíaques.

La vall de la por

«La vall de la por» s’inicia amb una conversa entre Holmes i Watson sobre un anònim que han rebut. Amb la seva perspicàcia habitual, valent-se del mètode deductiu, i amb l’ajut dialèctic del doctor Watson, Sherlock Holmes desxifra el «misteri», just en el moment en què entra un inspector de policia per anunciar l’assassinat de què parla l’anònim. Darrera seu, omnipresent, hi ha el sinistre professor Moriarty. El crim és el típic assassinat que té lloc en una habitació tancada. Evidentment, Sherlock resol el cas en el primer terç de la novel·la. Però, igual que ocorre a «Estudi en escarlata», aquell assassinat té el seu origen —una història de venjança— als EUA, a Vermissa, a la vall de la por, així anomenada per la tirania que una societat secreta exerceix sobre els seus habitants. Al final, a l’epíleg, el diabòlic professor Moriarty s’encarrega de la venjança.