1–16 di 104 risultati

Wilt, més que mai

Tom Sharpe s’ha convertit amb les seves obres en l’autor humorístic més llegit dels nostres temps. Els seus personatges, tant els europeus con els africans, són caricatures perfectes d’homes i de conductes que conviuen sota les regles absurdes dels nostres dies. Entre els seus personatges destaca, per sobre de tots i amb llum pròpia, Wilt, un professor d’institut casat amb l’esbojarrada Eva, i ara ja amb quatre bessones, que, sense voler, sempre ho fa anar tot en orris. En aquest Wilt, més que mai el nostre protagonista es veurà una altra vegada en un embolic descomunal. L’escola viu revolucionada per un estrany tràfic de drogues. Wilt és considerat un espia rus i l’inspector Flint —un altre dels habituals en la seva galeria de persones curioses— veu sorprès com el seu fill es converteix en narcotraficant… Wilt, més que mai és un llibre d’un humor incontenible que us farà passar la vergonya de no poder parar de riure si el llegiu en públic.

Wilt, els alternatius i els terroristes

Henry Wilt i la seva dona, Eva, han tornat a casa. Ara ell ja és cap d’estudis del Departament d’Humanitats de l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis. Tot sembla arreglat, però les coses aviat comencen a torçar-se: Wilt s’ha d’enfrontar als extremistes polítics de l’escola, perd l’autoritat, la seva dona té quatre terribles bessones, els buròcrates se’l volen cruspir. L’au pair és una terrorista disfressada, i Eva, la inefable Eva, abraça apassionadament la causa alternativa. Tot plegat, un embolic genial que l’inspector Flint acaba d’enredar.

Wilt s’ha perdut

Henry Wilt torna a fer-ne de les seves. Aquesta vegada la seva insuportable esposa, Eva, decideix viatjar a Amèrica amb les seves terribles quatre filles bessones per visitar en Wally, el riquíssim oncle americà. Espantat per la perspectiva, Wilt decideix quedar-se a Anglaterra i passejar pel camp sense rumb fix, descobrint les suposades delícies d’unes vacances campestres on haurà d’enfrontar-se als vicis d’un aristòcrata pervertit, a l’avidesa incontenible de la dona d’un conegut polític i a la decadència dels serveis sanitaris britànics. Mentrestant, les seves espantoses filles se les apanyen per infligir un mal irreparable a l’odiós oncle americà.

Wilt

Henry Wilt, professor auxiliar, segon grau, a l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis, ha tornat a veure rebutjada la seva proposta d’ascens a professor titular. Deu anys intentant entaforar literatura als cervells d’aprenents de paleta, guixaire, carnisser i altres de semblant estofa, no li han servit per guanyar-se el reconeixement dels seus superiors. A casa seva les coses no li van millor. Eva, la seva desmesurada i dominant esposa, no para de turmentar-lo dia i nit per la seva manca d’esperit agressiu, tant sexual com professional. Eva, acabada d’iniciar en l’arriscat culte al feminisme i l’alliberament sexual de la mà d’una americana emancipada i del seu marit, un pervertit del plàstic, pretén aconseguir la plenitud. Després d’una experiència més aviat desafortunada en una festa, Henry Wilt, decideix portar a terme una de les seves fantasies de sempre: L’assassinat de la seva esposa. L’acció es precipita, Eva Wilt desapareix sobtadament i Henry es veu involucrat i forçat a ajudar la policia en les seves investigacions. L’autoritari inspector Flint, Judy —una graciosa nina inflable molt tossuda i coqueta—, i fins i tot un reverend preconciliar, contribueixen a aclarir el misteri d’aquesta grotesca sàtira de la societat actual.

Vuitanta-sis contes

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d’una llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L’illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l’exigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). En aquesta obra Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins al moment, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n’és el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.

Violació de límits

Recull de contes de Manuel de Pedrolo, en els quals l’escriptor plasma l’absurditat de determinades situacions que viu l’home en «societat». Situacions quotidianes que esdevenen absurdes, personatges absurds que esdevenen quotidians.

Una família fora de sèrie

Una família fora de sèrie by Sílvia Soler i Guasch
L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills, i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L’herència d’aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l’Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l’amor sempre triomfa…

Un home és un home

Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona mata de cabells en l’intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d’un baül. Però, clar, la lògica militar és ben estranya i aviat s’adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d’en GALY GAY perquè fingeixi ser el quart soldat.

Un creuer fora de sèrie

Un creuer fora de sèrie by Sílvia Soler i Guasch
La família XXL de l’Oriol i la Maria s’embarca al Perla del Mediterráneo, tal com van decidir un cop van cobrar l’herència de la tia Antigua. El vaixell els portarà a Roma, Mònaco, Venècia, Nàpols… i, per a alguns, serà el vaixell de l’amor. La Txari s’embolica amb el metge del vaixell, les adolescents s’enamoren del Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer i la Mar, la filla de l’Oriol, troba l’amor de la seva vida, el Gaël, un pijo molt educat i, en paraules de la Maria, ric del cagar. Tot es complica, o no, quan la Mar i el Gaël decideixen casar-se…

Un any i mig

Un any i mig by Sílvia Soler
Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

Uf, va dir ell

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant —força matusserament— l’univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d’ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

Tres homes dins d’una barca

Tres amics, un gos i una barca són els ingredients que l’escriptor anglès Jerome K Jerome (pseudònim de Jerome Klapka) necessità per a bastir una obra d’un humor certament peculiar, que provoca en el lector tantost el somriure com la franca riallada. Les pensades, les extravagàncies i un munt de jocoses calamitats, que emmarquen les aventures fluvials de tres originals bromistes, són relatades amb bonhomia, cordialitat i mesura ben angleses i fan d’aquesta narració un exemple del que és el sentit d l’humor ben entès, lluny de tot xaronisme i tota bacinada.

Tres anglesos s’esbargeixen

Seqüela de Tres Homes en una Barca. Relat humorístic d’un viatge a Alemanya. Tres homes necessiten canviar de vida. Anècdota en què es mostra el mal resultat dels enganys. George i la seva covardia espiritual. Harris té idees. Conte del vell mariner i l’esportista sense experiència. Una magnífica tripulació. Perill de fer-se a la mar quan bufa el vent de terra. Impossibilitat de fer-se a la mar quan bufa el vent del mar… Retrobem doncs aquí George, Harris i J. (lamentablement a Montmorency ni se’l menciona!) en una situació de similar estrès que deu anys enrere. Harris i J. ara són casats i tenen descendència, pel que la seva escapada es complica, però finalment poden emprendre un tomb per Europa central. Aquest cop escullen un altre mitjà de transport de moda, com és la bicicleta, però l’alternen amb vaixells, trens i caminades. L’itinerari els fa passar per ciutats com Hannover, Berlín, Dresden, Stuttgart o Praga, però també per indrets més silvestres de la Selva Negra. Jerome, que era més aviat germanòfil, extrau gran part dels efectes humorístics de la seva descripció del caràcter alemany, especialment del seu amor a l’ordre i a l’autoritat, que contraposa al més individualista caràcter anglès. Tot i que acut massa sovint al recurs, cal dir que ho fa brillantment i sempre desvetlla el somriure.

Totes les famílies són psicòtiques

Els Drummond de Canadà constitueixen la família més disfuncional que hagi pogut registrar la psiquiatria mundial. La història comença en un viatge que fa tota la família a Cap Canveral per presenciar el llançament del transbordador espacial. L’única filla aparentment normal és una de les astronautes que viatjarà a l’espai. La resta de familiars són candidats seriosos a una mort prematura. Les peripècies, el ritme trepidant i les situacions cada vegada més hilarants converteixen aquesta novel·la en un passeig delirant pel drama de la convivència típica del nostre segle, amb la rivalitat entre germans, la gelosia, els conflictes d’autoritat entre pares i fills, la ruïna econòmica, el sexe mal entès, però Coupland ha sabut destil·lar en el límit d’aquestes situacions la misèria i la grandesa dels seus personatges, la dignitat que els fa humans. Heus aquí la quinta essència del nostre segle en una història divertidíssima, dura, violenta i tendra com poques.

Tigre blanc

Una comèdia negríssima, intel·ligent i provocadora situada a l’Índia actual. Narrada en primera persona, Tigre blanc és la confessió epistolar d’un crim, el que ha comès Balram, un xofer de Bangalore que assassina el seu cap, empès per la força de l’emprenedor social que el domina. En una sèrie de cartes divertidíssimes dirigides al primer ministre xinès, anticipant la seva visita oficial al país, Balram li relata la història de la seva vida: de com un noi honest i treballador, però extremament pobre, es converteix en un jove empresari sense escrúpols.

Tenoríades

Santiago Rusiñol va ser una dels màxims exponents del Modernisme Català, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. La seva obra teatral és una part cabdal en la seva producció literària, exemple n’és Tenoríades, escrita en l’última etapa de la seva vida i publicada al 1924.