1–16 di 95 risultati

Verd maragda

Què fas quan et trenquen el cor? Telefonar a la teva millor amiga, menjar xocolata i donar voltes a la teva desgràcia durant setmanes. El mal és que la Gwendolyn, una viatgera en el temps a contracor, necessita les energies per a coses ben diferents: per exemple, per sobreviure. El comte de Saint Germain, un home enigmàtic, ha teixit fils en el passat que han esdevingut una xarxa perillosa en el present. Per seguir el rastre del secret, la Gwendolyn i en Gideon, amb o sense mals d’amor, no solament hauran de ballar junts un minuet en un ball vertiginós del segle XVII, sinó que aniran d’aventura en aventura a través de totes les èpoques.

Tríada

El drac i l’unicorn van tornar a Idhun. La notícia s’escampa entre els idhunians contraris a la tirania d’Ashran el Nigromant. Això fa renéixer les esperances que es compleixi l’anhelada profecia i el món d’Idhun sigui alliberat. Però la guerra no cessa, i els membres de la resistència agafen camins diferents.

Tretze tristos tràngols

Hi ha un esquimal que fuig d’un ós, ¿o potser és l’ós qui fuig de l’esquimal? I un armari que s’empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l’excèntrica tripulació d’un vaixell fantasma. Són tretze faules modernes en què l’autor combina magistralment la fantasia, l’humor i l’existència quotidiana.

Te verd

Sheridan Le Fanu és un mestre en la creació del desassossec que causen presències indefinibles, en la descripció d’ambients i escenes tèrboles, i en les aliances prematures entre el que és mortal i el que és immortal. En aquests cinc contes no hi manquen els pactes amb el diable ni, sobretot, els fantasmes, tot plegat farcit amb un humor agre i sardònic on es barreja la sordidesa, crueltat i la lleugeresa d’un món canviant.

Sumari d’homicida

Sumari d’homicida (Premi Víctor Català 1977) és un recull de narracions que té per protagonista la Mort, en majúscula. Com assenyala Robert Saladrigas: «Rendé ablaneix l’atmosfera aclaparadora i tràgica d’aquests contes amb pinzellades d’humor endimoniadament negre».

Roverandom

L’any 1925, Michael, un dels fills de J.R.R. Tolkien, va perdre a la platja el seu estimat gos de joguina. Per consolar-lo, el seu pare es va inventar una història sobre un gos real que un bruixot transforma en un gos de joguina. Rover, el gos, conegut també com Roverandom, és enviat a la lluna i, més tard, al fons del mar pel Mag de la Sorra. Aquesta novel·la curta, poblada per un terrible dragó i una balena vella i sàvia, pel Rei del Mar i l’Home de la Lluna, era molt estimada per la família Tolkien. El 1936, Tolkien la va presentar als seus editors, però aquests volien una continuació d’El Hòbbit, de manera que Roverandom va quedar inèdit. Al cap de més de seixanta anys, va sortir publicada per primera vegada i és un exemple excepcional de la prosa neta, vigorosa i imaginativa que ha fet de Tolkien un dels escriptors més singulars i admirats del segle XX.

Roig robí

De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades.

La Resistència

El dia de la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el nigromant utilitza el poder dels astres per permetre als sheks, les serps alades, perquè puguin conquerir el món d’Idhun. Amb aquest mateix poder mata tots els dracs i els unicorns menys un de cada raça. L’argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un món paral·lel que serveix de refugi a la resistència. Narra les aventures d’en Jack i la Victoria, dos nens terrícoles, per trobar l’unicorn Lunnaris i el drac Yandrak, acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l’Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne humà d’Idhun. Ells són la resistència. En les seves aventures han de fugir d’un sicari de l’Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el món d’Idhun. L’assassí és en Kirtash, del qual la Victòria s’enamora perdudament. La seva primera gran batalla es lliura dins seu. Ha de triar entre l’amor tendre que sent per en Jack o l’atracció irracional respecte a en Kirtash.

Relats

Entre el conte fantàstic, en la línia d’E.T.A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat, i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. En aquest tast del gran autor rus s’inclouen tres dels cinc relats que conformen la seva primera obra en prosa Els relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin (concretament La pagesa fingida, Temporal de neu i Un tret) i un relat llarg, La dama de «pique».

La Reina de Kigal

A La Reina de Kigal l’acció passa uns 400 anys enrere en la història de Ki, si tenim en compte El ceptre de Zink i El senyor de Zapp. La jove Nirgal, hereva de la corona de Kigal, ha d’afrontar i superar les proves que la faran la nova reina, substituint al seu pare, el rei Lugal, cansat ja d’exercir el poder i amb moltes ganes de viure la vida amb una certa tranquil·litat. La Reina de Kigal és doncs una preqüela de la saga Kadingir, escrita pels autors Joan Llongueras i Mercè Masnou, per ampliar alguns conceptes i idees referents a Ki i al seu fantàstic univers. Un interludi a l’espera dels dos llibres que completaran l’arc argumental començat amb El ceptre de Zink i El senyor de Zapp, els dos primers llibres de la tetralogia que completaran El cas Shapla i El quart poder. Aquesta tetralogia, porta d’entrada de la saga Kadingir, tanca el mes d’estiu en què la Ishtar descobreix Ki i fa les seves primeres passes, cada vegada més segura, com a reina de Kigal, succeint la seva estimada i admirada àvia Nirgal, amb l’ajut dels seus amics i consellers a l’hora d’enfrontar-se a múltiples aventures i perills. La Reina de Kigal, un nou llibre de Kadingir que esperem que pugueu tenir aviat a les vostres mans els seguidors i les seguidores de la saga!

La porta de l’infern

El «Viatge a l’infern d’en Pere Porter», una antiga llegenda anònima de la Comarca de La Selva, Girona, torna a la realitat. La història d’una pedra endinsa en Fabra, periodista musical amant dels animals, en una trama familiar a la recerca dels arxius secrets d’una poderosa secta a l’ombra del bé… i del mal. La porta de l’infern és la primera novel·la de Jordi Tardà, cèlebre periodista musical, autor de diversos llibres del gènere, promotor, col·leccionista, radiofonista, creador de la Fira del Disc i del Museu del Rock de Barcelona.

La pell de xagrí

Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Études philosophiques» de la sèrie de novel·les de Balzac La Comèdia humana.

Panteó

Després de la Batalla d’Awa, els sheks que van sobreviure han fugit a les muntanyes. L’Ashran el nigromant ha mort i la Torre de Drackwen ha quedat en runes. A Torre de Kazlunn, l’últim unicorn agonitza. Després que la seva banya fos extirpada, la Victòria és al llindar de la mort. Es recupera i se’n va a la Terra amb en Kirtash per protegir-se de tots els perills. En Jack es queda a Idhun per investigar una sèrie de successos: una sèrie de misteriosos terratrèmols han obligat els gegants a exiliar-se; un tornado devasta la regió de Celèstia; una onada gegant s’estrella contra les costes del regne de Nanetten. No tarden en adonar-se de què els déus han arribat a Idhun, i estan arrasant-ho tot al seu pas. La seva missió és buscar El Setè, l’essència del qual fugí del cos de l’Ashran i ara s’allotja al de la Gerde. Mentrestant, Gerde intenta crear un món paral·lel a Idhun en el que puguin viure els sheks. En Kirtash està col·laborant amb ella, el que fa que molts dubtin de la seva lleialtat. A més, l’Alsan és rescatat del seu exili autoimposat i, després d’aliar-se amb la Gaedalu o la Mare Venerable de l’Església de les Tres Llunes, intenta recuperar el tron de Vanissar. El problema és que per controlar la seva part bestial utilitza un regal de la Gaedalu, un anell amb una estranya pedra que fa que el seu temperament sigui cada cop més intransigent i irascible…

Pandora al Congo

Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L’acusen d’haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l’entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l’Àfrica, amb l’esperança que el llibre pugui ser útil per la seva defensa.

La història avança en dos escenaris molt contrastats: d’una banda, vivim la convencional societat anglesa del temps de la Gran Guerra, amb els pintorescos personatges de la pensió de la senyoreta Pinkerton; de l’altra, l’acció trasllada el lector a un llunyà racó de la selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.

Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l’autor s’emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.

La música del silenci

Una història protagonitzada per l’Auri, un dels personatges més estimats i enigmàtics d’El nom del vent i El temor d’un home savi. La Universitat, el baluard del coneixement, atrau les ments més brillants, que hi van per aprendre els misteris de ciències com l’artifici i l’alquímia. Però sota els seus edificis i les seves aules concorregudes hi ha un món en penombra, l’existència del qual només uns pocs coneixen. En aquest laberint de túnels antics, de sales i estances abandonades, d’escales serpentejants i de passadissos mig derruïts viu l’Auri. Temps enrere va ser una alumna de la Universitat. Ara té cura del Món Amagat, per a ella un lloc acollidor, meravellós, on es podria passar una eternitat mirant. Ha après que hi ha misteris que no s’han de remoure; és millor deixar-los en pau i estalvis. Ja no es deixa enganyar per la lògica en la qual tant confien al món de dalt: l’Auri sap reconèixer els perills subtils i els noms oblidats que s’amaguen sota la superfície de les coses. La música del silenci és una història lírica i evocadora que ofereix als lectors d’El nom del vent i El temor d’un home savi l’oportunitat de veure aquest món a través de l’Auri, un dels seus personatges favorits, i d’aprendre allò que fins ara només ella sabia….

Mitja guerra

La princesa Skara ha vist com tot el que estimava es convertia en sang i cendra. La seva dinastia ha estat aniquilada i en ser ella l’única supervivent haurà de vèncer l’aflicció i el terror, agusar la ment i lluitar com a reina de Throvenland. El pare Iarvi ha recorregut un llarg camí i ha passat d’esclau esguerrat a clergue poderós. Ha aconseguit que els seus antics enemics esdevinguin els seus aliats, i ha assolit la pau, per bé que inestable. Però ara l’àvia Wexen organitza un exèrcit mai vist d’ençà que els elfs es van enfrontar a Déu. Tothom es prepara per a la batalla que s’està gestant i en Raith, el portador de l’espasa de Grom-gil-Gorm, també. Per a ell, la presència de l’Skara és un bàlsam per a qualsevol ferida. I l’Skara, al seu torn, detecta, sorpresa, que el somriure d’en Raith és com una flama capaç de caldejar la nit més gèlida. N’hi ha que han nascut per lluitar, potser per morir. D’altres s’estimen més viure en la llum. Però quan la mare Guerra estén les seves ales, amenaça de sumir tot el mar Trencat en la foscor més profunda.