1–16 di 84 risultati

Viatge d’anada i tornada

«Aquesta és la meva història i us la vull explicar». «És increïble quan em paro a pensar i recordo que, quan tenia deu o onze anys, esperava a la llotja del Camp Nou la sortida dels jugadors després del partit. Eren els meus ídols. Sortien el Figo, el Luis Enrique, el Pep, etc., i tenia la sensació que eren intocables. Els veia passar i no gosava dir-los res. En canvi, ara m’adono que sóc on eren ells i que tots els jugadors que els nens idolatren són els meus companys de vestidor i els meus amics. De petit, formar part d’aquell vestidor era un somni que ara, anys més tard, s’ha fet realitat. La història d’aquest somni que s’ha fet realitat és la història que us vull explicar en aquest Viatge d’anada i tornada. Un llibre que he escrit jo mateix perquè vull que em conegueu tal com sóc i que compartiu amb mi les situacions i els sentiments que he viscut en aquest intens viatge que ha estat la meva carrera com a futbolista i com a persona».

Últims testimonis

La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara, d’adults, ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra… Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d’història, però que amb els llibres d’Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d’aquest últim segle.

Trítons

«No hi ha meravella més gran que l’home». Amb aquestes paraules de Sòfocles, George Steiner clou aquest assaig original i penetrant en què, a manera d’un diàleg platònic, es transmuta en tres veus narratives: la del Músic, el Matemàtic i el Poeta. Tots tres tenen arguments per defensar la superioritat del seu llenguatge i mostrar-lo com l’expressió més universal o, fins i tot, la més genuïnament humana. El títol d’aquest llibre evoca la noció d’un interval musical d’una quarta de tres tons. El músic Jordi Savall, el matemàtic Cédric Villani i el poeta Adam Zagajewski s’han avingut a acompanyar la reflexió de George Steiner amb uns textos que ens parlen, també, de la grandesa dels seus propis llenguatges.

Trenta manaments

Perquè mai com ara les aules han estat tan malament. Perquè mai com ara els pares van estar tan ocupats en altres coses que no fossin els seus fills. Perquè mai com ara els professors han estat més sols en la seva tasca docent. Perquè mai com ara els directors i caps d’estudis van desitjar exercir un càrrec amb l’única finalitat de fugir del guix i de l’aula. Perquè mai com ara hi ha hagut tant inspector pocavergonya. I perquè mai abans l’Administració va mostrar tant menyspreu per l’educació dels joves. Mai. Mai tant com ara. Sobre educació està tot escrit. Només falta posar-ho en pràctica. Per això, calen collons i una mica d’intel·ligència.

Tradicions religiosas de Catalunya

Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que ’s refereixen á cosas ó casos de la terra ja no ’u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò. En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si ’s vol traure profit del estudi que d’ ell se fassa; d’ altre manera no ’s retrata al poble, sino que ’s crea una cosa ficticia que participant de lo académich y de lo popular no es ni una cosa ni altra. Sentat aixó no sorpendrá tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d’ ellas, que, sí mes extenciò no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.

Temps que van ser

Memòries d’infantesa i joventut, Temps que van ser és un relat apassionant a dues veus que ens descobreix el món literari i personal d’Esther i Oscar Tusquets» i alhora històries familiars desconegudes fins ara: la figura del pare, un metge dedicat a regentar el negoci familiar d’assegurances» i la mare» una dona distant i avançada a la seva època» el període convuls immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial i els primers apunts de la transició cap a la democràcia. La identitat» els records d’infantesa i d’adolescència» la relació entre els germans» els mecanismes de la memòria i la reconstrucció del passat. Un testimoni únic sobre una època i una família.

Tao Te King

El Tao Te King —道德經 en xinès— és un dels llibres fonamentals de la civilització xinesa i un dels tresors de la cultura universal. L’esperit del Tao Te King està a la base del Taoisme i la seva influència ha impregnat tots els aspectes de la cultura xinesa i, per extensió, de tot l’Extrem Orient. Religió, filosofia, art, política i comportaments socials s’han vist en diferents èpoques modelats per la visió del món que transmet el llibre de Lao Tse. En aquest llibre misteriós i profund, fosc i diàfan alhora, tothom pot trobar una idea o una paraula que estimuli la seva intuïció sobre les realitats essencials de l’home i del món.

Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa

Els vint personatges que somien a Somnis de somnis, de Dèdal, Ovidi i Apuleu a Pessoa, Maiakovski i García Lorca, passant per Rabelais, Goya o Debussy, són tots ells artistes, amb l’excepció de Sigmund Freud. A diferència d’aquest últim, Antonio Tabucchi no interpreta els somnis dels altres, sinó que exposa en un seguit de narracions concises i reveladores els hipotètics recorreguts nocturns dels seus esperits. Així, l’obra, la vida i la imaginació de cadascun dels personatges es fonen en una esplèndida galeria onírica de retrats. La mateixa força vivificadora travessa Els tres últims dies de Fernando Pessoa, una ficció en què el gran poeta portuguès, en el delirí d’una crisi hepàtica, s’acomiada del món i dels seus heterònims. En tots dos casos, Tabucchi ens proposa una íntima celebració de la vida i la literatura.

Si Beethoven pogués escoltar-me

Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent. Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta, moltíssima música. «La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»

Sa meu mare

Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó Mareta bufona, tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és «una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món. Sa meu mare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill. Parla de la fragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba.

Rituals càtars

El catarisme és una llegenda, un mite, però sobretot és una religió que es desenvolupà durant l’Edat Mitjana i s’implantà especialment a Occitània. Combatut pel papat, el catarisme va patir dues croades sagnants i els seus partidaris foren exterminats. La seva vertadera dimensió espiritual va ser enfosquida per les versions oficials que l’acusaven de maniqueisme i, en general, d’heretgia, i, d’altra banda, en segles posteriors, el catarisme fou objecte de tota mena d’especulacions pseudo-esotèriques que en deformaren la imatge. Per tot això, la pura religió dels Perfectes ha estat un fenomen cèlebre però mal conegut fins que uns quants investigadors solvents li han tornat el seu veritable rostre. Aquest llibre se situa en aquesta línia de rigor històric i a més ens ofereix la traducció d’uns texts càtars originals que per si sols fan clara llum a la veritable essència del catarisme. Més enllà de mites i llegendes més o menys gratuïts, els texts càtars reunits en aquest volum revelen de manera directa i clara el vertader i pur rostre del catarisme.

Relats de mitologia

La presència i la influència de la mitologia grega clàssica en la literatura occidental encara és ben palpable avui dia. Mites com el de la guerra de Troia o el llarg viatge d’Ulisses de retorn a casa són presents en pel·lícules i novel·les contemporànies, algunes de ben recents. Aquest llibre de Maria Àngels Anglada, amb l’estudi introductori de Roger Cònsul, té la virtut d’apropar-nos aquests personatges i donar-nos la clau per interpretar les seves peripècies i les seves virtuts, però també els seus defectes. I és que de l’antiga Grècia n’hem après que també els déus tenien vicis i els herois, flaqueses.

Un rei cop per cop

Un rei, cop per cop és el primer intent d’aproximació crítica a la figura de Joan Carles de Borbó i Borbó, actual rei d’Espanya i el tabú informatiu més gran del regne. Amb immunitat penal davant de qualsevol acte delictiu que pogués cometre, i protegit pels mitjans de comunicació convencionals com si fos una espècie en perill d’extinció. S’han publicat molt poques coses amb un mínim d’objectivitat sobre la seva persona i sobre les seves actuacions polítiques. En aquesta biografia no autoritzada se’l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital a salvar els esculls que se li han anat presentant, amb l’únic objectiu de ser rei. Les grans fites en la seva carrera de monarca, cop per cop, han estat: la mort del seu germà, la traïció al seu pare, el cop d’Estat del 23-F, la construcció d’una important fortuna personal, diverses batalles campals per evitar que els seus escàndols sexuals veiessin la llum, tantes altres per impedir que els problemes dels seus «íntims» fossin tractats amb independència en els tribunals… Tot això configura un currículum prou agitat que no té res a veure amb aquell personatge mitificat al qual s’atribueix, com un gran mèrit, el fet d’haver liderat el «pacífic procés de transició democràtica».

Ramon Llull essencial

En aquesta biografia, el doctor Pere Villalba, un dels primers especialistes actuals en Ramon Llull, acosta al públic el que sabem avui sobre el personatge. I ofereix un Llull essencial amb totes les claus, imprescindible per als qui vulguin endinsar-se a la seva figura en la commemoració del setè centenari de la seva mort.

Què cal saber de Catalunya

Amb Què cal saber de Catalunya, el gloriós historiador omplí un buit que s’anava fent més i més sensible en la nostra bibliografia d’aquests anys; aquest volum és aquella síntesis clara i amena, noblement divulgadora, no pas solament del passat, ans dels grans aspectes i problemes del present, que tant trobava a faltar el nostre públic.

Pepe i jo

La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari… i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallasso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca «Rubianes».