1–16 di 331 risultati

Xamfrà de tardor

Xamfrà de tardor aplega 14 narracions inquietants sobre els tombants de l’amor i la solitud. Josep Albanell ha construït un llibre calidoscòpic, ple de variacions i d’escenaris recurrents, peripècies invertides, personatges que transiten d’un conte a l’altre per un espai que s’avé a tota mena d’encontres i desencontres: un home salva la vida gràcies a la trucada d’una amiga morta, un parell de veïns es troben a l’ascensor després d’haver coincidit en els seus somnis eròtics, una dona s’enamora d’un personatge de llibre que s’ha escapat a la realitat a viure la seva vida… A Xamfrà de tardor s’encadenen magistralment una sèrie de situacions insòlites, acompanyades d’ingerències fantàstiques de tota mena (oníriques, sobre naturals, casuals…) que donen al recull una progressió gairebé novel·lesca. Xamfrà de tardor confirma la gran naturalesa literària de Josep Albanell.

La violeta del Prater

Situada al Londres dels anys 30, La violeta del Prater explora la relació entre el director vienès de cinema Friedrich Bergmann —contractat per la Imperial Bulldog Pictures per dirigir un film— i Christopher Isherwood, encarregat d’escriure el guió del mateix film. Amb el feixisme creixent a Àustria i a Europa com a teló de fons, la novel·la incideix sobre el compromís que ha de tenir l’artista amb la societat que l’envolta, davant l’exigència del productor de fer una pel·lícula cursi i sentimental. A la vegada retrat còmic de la indústria del cinema i anàlisi seriosa de la relació entre art i vida, aquest llibre va significar l’inici d’una nova etapa en la trajectòria literària d’Isherwood, després de la seva conversió espiritual. Però per damunt de tot, La violeta del Prater s’erigeix per la seva agudesa i subtilitat com una de les novel·les curtes més aconseguides del segle XX.

Vint-i-dos contes

Aquest recull de contes va donar l’embranzida definitiva a la carrera de na Mercè Rodoreda quan el 1957 va guanyar el premi Víctor Català, un concurs que ara porta el seu nom. És un recull de narracions bastant irregular, tant en la qualitat dels texts com en l’extensió i profunditat dels relats. Hi trobem des de senzilles escenes, on retrata ambients, personatges o llocs concrets, però sense desenvolupar pròpiament una història, fins a narracions molt més elaborades i riques, on no només narra uns fets sinó que suggereix molts més elements del seu univers literari i vital.

La vida sense la Sara Amat

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi 2015.

La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

L’obra aplega les principals característiques de la novel·lística modernista, a la qual pertany per dret propi: Jordi, el protagonista, és rebel i inconformista i lluita, principalment, contra el determinisme per aconseguir acomplir la seva voluntat; això es veu perfectament quan abandona el seminari per viure la seva vida sense cap lligam. La psicologia d’en Jordi molts cops va en contra de la societat, cosa que podem observar en les discussions amb el seu pare, o bé quan en Pau Selva no està d’acord que la seva filla es casi amb ell perquè considera que seria un pecat, car ell és un exseminarista. En el llibre també podem veure com la psicologia del personatge s’enfronta a tot allò que l’envolta, així com les descripcions molt detallades i pròpies del modernisme com ara la del mas Fraginal.

Vés i aposta un sentinella

Ens trobem davant d’un dels grans esdeveniments literaris dels darrers temps: la publicació de la primera novel·la de Harper Lee, Vés i aposta un sentinella, gràcies a l’extraordinària troballa recent del manuscrit. A mitjan anys cinquanta, la jove Jean Louise Finch, «Scout», que viu a Nova York, torna com cada estiu a la casa familiar de Maycomb per visitar el seu pare, Atticus, un advocat d’edat avançada. En aquest tranquil llogaret d’Alabama on va passar la infantesa, Scout ha d’afrontar una sèrie de qüestions personals, socials i polítiques que involucren el poble sencer i que fins i tot fan que posi en dubte la relació amb el seu pare. Una història commovedora, divertida i convincent en què tot un seguit de personatges únics —alguns dels més entranyables de Matar un rossinyol— viuen i s’adapten als canvis i fets turbulents que van transformar els Estats Units a mitjan segle XX i que, alhora, ofereix una perspectiva nova i fascinant sobre un clàssic. En definitiva, una novel·la magnífica.

Vertígens

A Vertígens, els desitjos d’Amador, un jove fotògraf, Llorença, una dona llesta i ambiciosa, i Benvinguda, una dama de noble avior, es barregen amb la força del paisatge de Formentor i s’entrecreuen en una intriga excitant i perillosa. Biel Mesquida sorprèn el lector amb una prosa plena de moments feliços, amarada de músiques, i converteix la peripècia en un saborós divertimento. A més, és capaç de parlar de sentiments amb un llenguatge fresc i desinhibit, d’una correcció agosarada i divertida. Vertígens ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 1998.

Va ploure tot el dia

Una catalana que ha viscut trenta anys d’exili polític torna a la seva terra. Decisió arrauxada? No comptava amb alguns problemes del retorn, però ha cremat els vaixells. Les sorpreses culminen en una visita que rep un matí de pluja. Ha d’explicar per què, a què ha tornat. Explicar-ho és evocar vicissituds d’exili, moments d’una lluminosa adolescència a Balaguer, d’una joventut militant a la Barcelona de la guerra. La novel·la és aquest joc i xoc de records que tenen una mateixa decoració: la pluja. Del contrast entre uns fets i altres en surt una societat diferent de la que esperava la dona que torna: més que la constatació, l’evocació és subjectiva i vacil·lant, potser polèmica. Mites i fòbies hi són esbocinats amb una mena de dèria: arrelar en una realitat que idealitzarà, rebaixant, fins i tot, el que ha deixat en un exili actiu. És una existència apassionada que es mou entre l’ideal polític i el desfici d’esperar la vellesa física a casa, després de tota una joventut que, malgrat tot, l’exili no ha frustrat.

Un dia d’Ivan Deníssovitx

Aquest llibre, de caire autobiogràfic, és un dels més coneguts i també més esgarrifosos testimonis de la crueltat que van patir milions de deportats als camps de treball soviètics. Les terribles condicions de vida i les vexacions són descrites amb detall. El protagonista, Ivan Deníssovitx «Xúkhov», porta tancat vuit anys d’una condemna de deu en un camp de treball situat en algun lloc de l’estepa siberiana acusat de «traïció a la pàtria». Aquest és el relat d’un dels seus dies al Gulag.

L’últim patriarca

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desacords. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana. Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d’Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l’últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d’ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques. De com es forma un gran patriarca o un patriarca mediocre en sabem poques coses, el seu origen es perd en els principis dels temps i aquí no ens interessen els orígens. Hi ha moltes teories respecte a això que pretenen explicar la perpetuïtat d’aquest tipus d’ordre social, que ha existit des de sempre i encara avui perdura. Tant hi fan els raonaments deterministes i les explicacions pseudomàgiques. El fet és que Mimoun marca la finalització abrupta d’aquesta línia successòria. Cap més fill seu no s’identificarà amb l’autoritat que el precedia ni intentarà reproduir els mateixos esquemes discriminatoris i dictatorials. Aquesta és l’única veritat que us volem explicar, la d’un pare que ha d’afrontar la frustració de no veure acomplert el seu destí, la d’una filla que, sense haver-s’ho proposat, va canviar la història dels Driouch per sempre.

L’últim dia abans de demà

Un home desesperat i trist després de la mort de la filla intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, i alterna el present amb la infantesa del protagonista (sota la influència d’una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans) i la joventut (l’amor, les drogues, l’alcohol, la iniciació a la vida i al sexe). Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.

Tu i jo

Lorenzo Cuni, de catorze anys, explica als seus pares que uns companys d’institut l’han convidat a esquiar a Cortina d’Ampezzo durant la setmana blanca escolar. La realitat, però, és que vol amagar-se a Roma, al soterrani del mateix edifici on viuen, per passar aquella setmana jugant a videojocs, llegint còmics, menjant llaunes i dormint mandrosament, lliure d’obligacions. Lorenzo vol complir així el seu somni adolescent de llibertat, autoafirmació i solitud. Però l’aparició de la seva germanastra Olivia, de vint-i-tres anys, a qui feia anys que no veia, trencarà totes les seves expectatives i l’enfrontarà a responsabilitats inesperades. Niccolò Ammaniti, una autèntica estrella literària a Itàlia, és possiblement el millor autor de la seva generació. Amb Tu i jo ha sabut captar l’ànima fràgil dels adolescents, sacsejats per les pròpies inseguretats, l’angoixa de fer-se grans i la pèrdua irremissible de la innocència.

Un tros de cel

Són les dotze de la nit. Segons el seu DNI falsificat, Wing ja és major d’edat. Quan era una nena va arribar en vaixell amb altres menors que també havien estat venudes com a esclaves i abocades a la prostitució. A València, les exòtiques són moda i els serveis de Wing són molt requerits. Però el seu proxeneta sempre li ha promès que en fer 18 anys serà lliure. I ara ha arribat el moment, ella està decidida a recuperar el control de la seva vida i té un pla per a fer-ho. Un tros de cel és una novel·la per moments crua, a estones commovedora que busca la complicitat del lector. El relat de Wing està esquitxat de records que ens apropen la seva lluita per assolir una vida digna lluny de les atrocitats que l’han perseguida des de la infantesa.

Trilogia de Claus i Lucas

La guerra esclata i la mare dels bessons Claus i Lucas es veu obligada a deixar els nois amb la seva àvia, una vella analfabeta, bruta, avara i dolenta que els fa la vida impossible. Les noves circumstàncies empenyen Claus i Lucas a fer exercicis per endurir-se: volen ser resistents al dolor i tenir la crueltat necessària per enfrontar-se a la dona. Els cal sobreviure, créixer ràpidament i deixar testimoni dels seus fets en uns quaderns escolars que, un cop se separin en finalitzar la guerra, els hauran de servir per completar les respectives històries. La «Trilogia de Claus i Lucas», composta per les novel·les «El gran quadern», «La prova» i «La tercera mentida», és un puzle de veus contradictòries format per peces menudes i punxants com agulles. L’obra que teniu a les mans és un conte per a nens grans sobre els desastres de la guerra, les destrosses dels totalitarismes i les esquerdes al damunt de les quals construïm precàriament la nostra vida i la nostra identitat.

Tres dones

«Grigia» és la història d’un home a qui, allunyat de la civilització, es dilueix el «jo» individual i racional i, amb la sensibilitat a flor de pell i els esquemes socials esborrats, arriba a una harmonització mística amb el tot. En un món on les contradiccions s’han esvaït, l’amor a Grigia l’uneix amb la seva estimada, que és lluny, i amb totes les coses. «La portuguesa» també té lloc en un món a part, aïllat del món «normal» per una cortina eixordadora de soroll, entre el nord i el sud, i els protagonistes també són personatges desencaixats, que «enlloc no se senten a casa seva». «Tonka,» a més de ser una crítica dels valors, els prejudicis i la moral de la societat burgesa, és la història de la relació d’un jove saberut de casa bona, que està en contradicció amb el món de la seva família, amb una noia de classe humil, tan senzilla que inspira compassió. Musil, amb la seva tendència a l’objectivitat científica i amb l’estil precís que la passió per l’exactitud matemàtica el porta a buscar, s’endinsa en aquestes tres històries en l’ànima humana, més en els processos de sensibilitat que no pas en els psicològics; amb el microscopi en una mà, per dir-ho així, i la poesia a l’altra.

Tres cavalls

Aquesta és la història dels primers dos cavalls de la vida d’un home. Té cinquanta anys i un passat replet d’experiències molt fosques: de molt jove va fer rumb a l’Argentina. Ara, al cap de vint anys, decideix tornar a Itàlia, després d’haver estimat intensament, d’haver perdut la dona en plena barbàrie, d’haver lluitat contra la dictadura i d’haver patit persecucions i traïcions. A Itàlia viu aïllat, fa de jardiner i llegeix llibres vells. Però un bon dia una dona li torna a encendre la passió i li fa reviure la memòria: amb coratge, el protagonista recorda l’Argentina, el sud del món. I tot això mentre viu el seu nou amor, cuida el jardí i aprèn alguna cosa d’un africà que somia a tornar al seu país.