1–16 di 22 risultati

Steve Jobs

Després d’haver entrevistat en més de quaranta ocasions a Steve Jobs en els darrers dos anys, a més d’un centenar de persones del seu entorn, familiars, amics adversaris i col·legues, aquesta és la biografia definitiva d’un dels icones indiscutibles del nostre temps, la crònica de l’agitada vida i abrasiva personalitat del geni de qui la seva creativitat, energia i perfeccionisme ha revolucionat sis industries: la informàtica, el cinema d’animació, la música, la telefonia, les tauletes i l’edició digital. En un món que busca com construir les bases d’una economia digital, Jobs és un símbol de la inventiva i de la imaginació pràctica. Conscient que la millor forma de crear valor en el segle XXI és connectar la creativitat amb la tecnologia, va fundar una empresa en la qual impressionants salts de la imaginació van de la mà amb espectaculars fites tecnològiques. Tot i que Jobs va col·laborar amb el llibre, no va voler cap control sobre el contingut, ni tan sols el dret a llegir-lo abans de la seva publicació. No va defugir cap tema i va animar a la gent que coneixia a parlar amb franquesa: «He fet moltes coses de les quals no em sento orgullós, com deixar la meva xicota embarassada als vint i tres anys i com em vaig comportar en aquell moment, però no hi ha cap cadàver al meu armari que no pugui sortir a la llum». Jobs parla amb sinceritat, de vegades brutal, de la gent amb la qual ha treballat i contra la qual ha competit. De la mateixa manera, els seus amics, rivals i col·legues ofereixen una visió sense edulcorar de les passions, els dimonis, el perfeccionisme, els desitjos, el talent, els trucs i l’obsessió per controlar-ho tot que modelen la seva visió empresarial i els innovadors productes que ha aconseguit crear. Jobs podia desesperar als que l’envoltaven. Però la seva personalitat i els seus productes han estat sempre interrelacionats, igual que el hardware i el software d’Apple formen un potent sistema integrat. La seva història, per tant, és plena de lliçons sobre innovació, caràcter, lideratge i valors. La història d’un geni capaç d’enfurismar i seduir a parts iguals.

Resum d’història dels Països Catalans

Resum actualitzat i adaptat per Miquel Coll i Alentorn de l’obra Història de Catalunya. Curs Mitjà, que Ferran Soldevila va començar el 1923 i que va revisar i ampliar en l’obra publicada el 1956 Resum d’Història de Catalunya. L’obra continua essent de vulgarització popular, procurant, però, respondre al rigor científic més exigent. El text resulta incrementat en cosa d’una cinquena part i la fita cronològica final ha estat duta fins a l’any 1932, amb alguna al·lusió lleugerament posterior.

Pere el Cerimoniós i els seus fills

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (dit també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó), que signava com a Pere Terç, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d’Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), Duc d’Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d’Empúries (1386-1387). En morir, el 1387, el succeïren, primer, l’infant Joan d’Aragó (1350-1395), i, més tard, el germà d’aquest, l’infant Martí d’Aragó (1356-1410).

Mil pessics de saviesa

De vegades, les citacions ens fan pensar. D’altres, ens sorprenen pel seu enginy. I molt sovint n’extraiem idees que ens ajuden a superar els dubtes i problemes de la vida quotidiana. Conscient d’aquests efectes beneficiosos, el reconegut psicòleg Antoni Bolinches ha seleccionat les mil màximes que considera més inspiradores. Mil pessics de saviesa, doncs, és una invitació a aturar-se un moment per reflexionar i aconseguir així una mica més de coneixement i de felicitat personal. Inclou un índex temàtic interactiu que permet trobar fàcilment els pensaments més adients a cada ocasió i un índex d’autors també interactiu.

Mal de llengües

Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

Iniciació a la història de Menorca

«La importància de la història menorquina es manifesta per si mateixa: per als menorquins, que no ho poden ser autènticament si desconeixen el passat de l’illa; especialment per als joves, que han de fer un futur millor aprofitant les lliçons del passat i aconseguir un sa progrés sense renegar mai de l’herència dels antics. I també per als forasters —sobre tot els nostres germans de llengua: altres balears, catalans i valencians— que quan ens visiten volen conèixer la història de la nostra terra, que tant els agrada amb les seves característiques peculiars. »En escriure aquesta obreta, ens mou un viu desig: donar a tots, propis i visitants, una breu iniciació a la nostra història: curta, però esperem que complerta dins les línies generals; assequible a un grau mitjà de cultura; insistint, més que en els fets polítics de la història externa, en els detalls vius de la història interna: la vida ordinària, les preocupacions, la cultura, les vivències socials dels nostres avantpassats».

Inhòspits

El primer i únic recull de llocs abandonats de Catalunya. Fàbriques, hospitals, hotels, piscines, estadis, circuits, discoteques, teatres, campaments militars, balnearis, estacions de metro i tren, gratacels, pobles, ciutats… Són llocs abandonats que qualsevol persona pot visitar, tots ells amb històries increïbles. Joan Valls, periodista i fotògraf, sent fascinació per aquests llocs i durant anys n’ha visitat molts per fotografiar-los. I confessa que la sensació de misteri, prohibició, irrealitat i morbo que hi experimenta és impossible d’oblidar: «Conduiré els lectors molt a prop d’on es troben les cases, les naus, les esglésies, les estacions i fins i tot els pobles abandonats. Però no donaré la situació exacta. És una de les regles que hem de seguir tots els que ens sentim atrets per l’exploració urbana.»

Història de Catalunya

En el llibre que teniu a les mans hi trobareu el record de les gestes, glorioses en algunes èpoques, i tristes en d’altres. Coneixereu els reis i els governants, però també sentireu bategar la gent de la terra de nom desconegut. Ells feren un país, d’acord amb les aspiracions de cada moment, de cada període històric. Alguns n’eren conscients, d’altres no se n’adonaven† pas. El seu treball i el seu esforç ha quedat, però. Girareu fulls i deixareu enrere el temps de la romanització, de l’Edat Mitjana, del centralisme i la pèrdua de les llibertats i arribareu als moments històrics del reconeixement de la nostra personalitat, de la nostra capacitat de governar-nos, de decidir un present i un futur. I aquest és el gran sentit de la història, de la nostra història. Fer-nos comprendre que recordant el passat, avui podem construir l’esdevenidor, el que gaudirem nosaltres i els nostres fills.

Història de Catalunya

La història de Catalunya vista amb molt d’humor. La nostra història, diguem-ho sense embuts, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant és; és la nostra història, i la van protagonitzar catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia a part).

La fórmula de la felicitat

La ciència moderna destapa el gran secret de la «felicitat». Els investigadors del cervell s’han posat a buscar-hi els sentiments i han trobat maneres de mesurar les nostres sensacions. Els experiments mostren com s’origina en el nostre cap el fenomen de la «felicitat», i obren alhora noves possibilitats d’aprendre a ser feliç Stefan Klein guia els lectors per una peculiar expedició. Klein investiga el paper de l’amor i el sexe, del benestar econòmic i de l’activitat, de les drogues i dels medicaments psiquiàtrics, i mostra quines lliçons en podem extreure de la vida diària. La fórmula de la felicitat és un reportatge fascinant i, també, una introducció per ser feliç. El llibre explica per què tots anhelem tant la felicitat, quins exercicis es poden fer per aconseguir-la, i com pot aprofitar cadascú l’anatomia del seu cervell per a una vida millor en el futur.

Episodis d’història de Catalunya

Antoni Ferret ha resumit en aquest volum els llibres Compendi d’història de Catalunya, vol. I i vol. II, dels quals és autor. Aquesta obra ofereix una visió panoràmica de la història de Catalunya que, com vol l’autor, proporcionarà al lector atent un grau de coneixement acceptable de l’evolució del nostre país al llarg dels segles.

Els virreis de Catalunya

Aquest llibre és l’escuma de quatre anys de recerques en els nostres Arxius. El seu autor hauria desitjat de deixar passar algun temps més abans de publicar-lo. Però forçat pels nostres precs —els d’un grup d’amics, historiadors professionals—, s’ha rendit a l’evidència i a la necessitat. L’evidència d’aixecar tot seguit les pedres mestres del futur edifici de la nostra història dels segles XVI i XVII; la necessitat de donar a conèixer, per primera vegada, el quadre concret de l’evolució catalana durant aquells dos-cents anys. En aquest darrer aspecte, Els virreis de Catalunya d’en Reglà no solament vénen a omplir un buit —com sol dir-se d’habitud—, sinó a foragitar els nombrosos tòpics que el vorejaven.

Els Trastàmares

És molt possible que algun lector trobi estrany que s’enceti en aquest volum l’estudi d’uns monarques que ni veieren les seves primeres llums a Catalunya ni tampoc, pel que podem deduir de la tradició historiogràfica clàssica, s’empeltaren de la mentalitat catalana. Sense cap mena d’excepció, ni tan sols la de Ferran el Catòlic, malgrat que parlava regularment i entenia bé el català, els quatre sobirans de la nissaga dels Trastàmares no es poden considerar com a personalitats distintives de la nostra terra. No obstant això, els problemes de Catalunya pesaren talment damunt llurs espatlles, la crisi del país els caragolà de tal manera, que solament se’ls pot entendre com a individualitats històriques d’una certa categoria en el pla dels fets gravíssims que teixiren la vida dels catalans de llur temps.

Els precedents antics de la història de Catalunya

Ramon d’Abadal ha dedicat la part més important de la seva vida científica a estudiar els temps de la Catalunya carolíngia. Conscient, però, que per entendre la vida política, social i econòmica d’un període determinat cal haver assolit un profund coneixement dels temps que el precediren, ha procurat, al llarg de la seva ja llarga vida, informar-se i copsar d’una manera personal la història dels homes que visqueren en la terra que més tard havia d’ésser Catalunya. Aquest llibre, que només podia haver sortit d’una ment ja madura, és la síntesi d’aquests coneixements adquirits per l’autor durant molts anys d’estudi, i com el lector podrà veure, es tracta d’uns primers precedents a la història de Catalunya.

Els catalans a les guerres del món

L’esperit de resistència d’un poble, el caràcter bel·licós dels catalans. Una aproximació fascinant i rigorosa a la participació de Catalunya a les guerres del món al llarg de la història, des de l’expedició contra el califat de Còrdova de l’any 1010 fins a la guerra dels Balcans dels anys 1991 al 1995. La presència bèl·lica dels catalans al món ha estat constant, tot i que mai fins ara havia estat prou documentada. Amb Els catalans a les guerres del món, els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Eduard Puigventós López posen sobre la taula amb tots els detalls a l’abast —molts dels quals són arguments inèdits, textos sense ressenyar o dades mai publicades— una realitat sovint menystinguda: el poble català és d’esperit combatiu, indòcil i rebel i ha estat protagonista de moltes de les guerres que han marcat el transcurs de la història.

El diner

La lectura del text de Joan Amades posa en evidència el paper central que tenia el diner en la societat catalana. Dubto que hi hagi un altre concepte que permeti recollir un refranyer tan abundant com el que Amades trobà. El diner és central en la història de les societats i, per tant, és lògic que també ho sigui en la vida popular a casa nostra. No obstant, m’agradaria creure que, des d’un punt de vista històric, el paper central del diner a la societat catalana és propi de les transformacions socials i econòmiques del moment en el qual neixen o es consoliden una bona part dels refranys i tradicions populars que surten en el llibre de Joan Amades.