1–16 di 38 risultati

Vida privada

Després d’anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la burgesia barcelonina dels anys trenta, que passa pel difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel·la. Una novel·la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l’alta societat i la més baixa, pels salons, les sales de juntes, els cenacles i els bordells. Vida privada ha estat considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

La vida excessiva de Salvador Dalí

Als setze anys Salvador Dalí, que ja és conscient del seu formidable talent artístic, decideix que serà un «gran geni». A partir d’aquest moment, dedica cada minut de la seva vida, amb una perseverança fanàtica, a aconseguir la fama. Que Dalí arribaria a ser un gran geni era discutible, però ningú no pot negar-li el mèrit d’haver creat una obra molt valuosa (tan literària com plàstica), ni d’haver conquerit amb escreix la tan desitjada celebritat internacional, igualant, o potser superant, la de Pablo Picasso. En aquesta brillant i monumental biografia, Ian Gibson analitza amb rigor el rerefons català de la família Dalí, la seva amistat amb García Lorca i Luis Buñuel, l’etapa de l’Amic de les Arts, la fulminant arribada de Gala, la incorporació al moviment surrealista dirigit per André Breton, els productius anys trenta i més tard, després de gairebé una dècada als Estats Units, la lenta decadència d’un excel·lent artista obstinat, aparentment, a destruir la seva reputació. Les ressenyes d’aquesta biografia han subratllat la seva equanimitat, el seu sentit de l’humor i la seva contundent negativa a acceptar qualsevol dada personal procedent del mateix Dalí sense contrastar-les amb altres fonts, sovint més fidels. Pel destacat crític John Bayley, que ha elogiat l’energia incansable dedicada per Gibson a la seva investigació daliniana —amb temporades, de vegades llargues, a Catalunya, París, Escòcia i Estats Units—, aquest llibre constitueix «una formidable contribució» no tan sols al coneixement de Dalí, sinó al coneixement en si.

La vida amarga

La vida amarga recull les narracions en què, als primers anys 20, Josep Pla va fixar les seves experiències de jove periodista que viatja per Europa i que -com va dir ell mateix- ha arribat “a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent”. Les seves històries porten el lector de Barcelona a Madrid i, després, a diversos escenaris de França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya; i sempre l’acaren a un món vivíssim, observat amb una atenció minuciosa a les persones que s’hi mouen.En la seva forma definitiva, La vida amarga va aparèixer el 1966 com a volum sisè de l’Obra completa; Pla hi va anteposar un prefaci en el qual confessa: “La literatura narrativa és la literatura que m’hauria agradat de cultivar si no m’hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m’ho hagués permès”. En efecte: a més d’un extraordinari escriptor de llibres de memòries, d’assaig o de viatges, Pla va ser, també, un magnífic narrador. Aquest aspecte de la seva tasca literària es reflecteix en algunes novel·les, com El carrer Estret, i en diversos passatges de llibres majors; però brilla sobretot en els vint-i-quatre relats de La vida amarga, que retraten amb mà mestra el periple del jove Pla per l’Europa d’entreguerres.

Viatge al cor de la fam

Aquest llibre recopila els articles publicats a La Vanguardia pel corresponsal per l’Àfrica subsahariana Xavier Aldekoa. Segons explica el propi autor, quan la banya de l’Àfrica s’enfronta a una de les pitjors tragèdies en diverses dècades amb cara de gana i sequera però entranyes de violència, oblit i mala gestió, és més necessari que mai posar-li rostre a les dificultats i al dolor, provar d’entendre per què els nòmades de la banya africana estimen tant als seus animals, s’aferren a una forma de vida canalla que sobreviu amb prou feines a la duresa del clima i per què ploren en sec o riuen encara que la sort els empenyi en plorar. L’altre món està a la cantonada. A tot just un clic de ratolí. Però continuem sense apropar-nos a l’altre per intentar comprendre. Aquests reportatges des de Kènia, Etiòpia, Djibuti o Somàlia no canviaran el món. Segurament cap reportatge no ho farà. Però rebel·lar-se a que el patiment de tantes persones s’esvaeixi igual que aquella dona després del pas fugaç del nostre cotxe, és una qüestió d’humanitat. De respecte per l’altre.

Tu no ets una mare com les altres

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés. Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa. Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

Tor

Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets. Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desperten les grans històries. A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»

Temps d’innocència

Amb la mirada d’una nena que descobreix el món, Carme Riera evoca l’univers de la seva infantesa, la Mallorca dels anys cinquanta i seixanta, a través de petits retalls de vida i família. Un recull d’estampes que ens conviden a conèixer el padrí Pau i la senyora àvia, la tia Celestina, la casa de Palma, els estius a sa Martineta, les olors del «colmado» de Can Rasca, el descobriment de la lectura, les oliveres màgiques que feien olives dolces o les relacions de la família amb Llorenç Villalonga, Camilo José Cela o Albert Camus. Un seguit d’històries i anècdotes amb què l’autora rememora escenes de quan era petita i que sovint han inspirat les seves novel·les, un recorregut íntim i nostàlgic que retrata una família de la burgesia mallorquina i recrea el paradís perdut de la infantesa, un món que ja no existeix.

Si això es un home

Si això és un home és una obra escrita l’any 1947 per Primo Levi, supervivent dels camps d’extermini d’Auschwitz, amb la intenció de llegar a la humanitat un material de primer ordre per a l’estudi de l’ànima i el comportament humans. Aquest llibre és, per tant, un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels camps de concentració alemanys en territori polonès durant els últims anys de l’ocupació nazi; però també és, i sobretot, una anàlisi ponderada —en la mesura que això és possible— de la dignitat i de l’abjecció de l’home enfrontat a l’extermini. Escrit amb una prosa vivíssima i gens afectada, la lectura de Si això és un home emociona el lector i alhora li permet de fondejar en les grandeses i les misèries de l’existència humana.

La ruta blava

Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s’acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc Cambó. A la Polinèsia, Sagarra tenia la intenció de fugir de l’ambient opressiu de l’exili. El 28 de desembre de 1936, ell i la seva esposa es van embarcar a Marsella en el Commisaire Rammel; van arribar a Tahití al febrer de 1937 i van tornar de nou a Marsella en el Ville de Strasbourg, el 20 de juliol de 1937. Del quadern de bord que anava escrivint Josep Maria de Sagarra al llarg d’aquests mesos va sorgir La ruta blava, un llibre excepcional, d’una prosa lluminosa i d’un estil narratiu impecable.

Res de nou al Pireneu…

Daniel Cardona i Civit, amb el pseudònim «Vibrant», relata les seves memòries acabada la Dictadura de Primo de Rivera. Hi parla del seu exili a França, de la seva col·laboració amb Francesc Macià, dels fets de Prats de Molló, de falses acusacions, de cartes amb gent exiliada, etc.

Primera volada

Primera volada és un llibre de Josep Pla publicat el 1966 com a tercer volum de la seva Obra Completa. Agrupa tres llibres publicats originalment per l’Editorial Selecta: Girona, un llibre de records, editat el 1952; Barcelona, una discussió entranyable, editat el 1956 com a Barcelona (Papers d’un estudiant), i Madrid, 1921. Un dietari, editat el 1957.

Notes per a Sílvia

Volum format per textos de característiques força diferents. Les notes que donen títol al volum són una continuació de les Notes disperses, datades els anys cinquanta i seixanta, i apareixen separades en tres parts, entre altres textos del volum. El segon text és el llibre presentat en forma de dietari Madrid – L’adveniment de la República, versió molt ampliada del llibre aparegut, amb el mateix títol, l’any 1933. El tercer text és Grècia. Notes per a principiants escrites per un principiant, escrits de caràcter cultural, artístic i històric. El quart text és un conjunt de 29 poesies, La precària i habitual poesia, de contingut memorialístic. I el cinquè i darrer és la nota Un infart de miocardi, narració d’un episodi personal. Juntament amb Notes disperses i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

La nina de Pequín

Amb la seva pròpia veu, Chun Sue es despulla pàgina rere pàgina de sentiments i de vivències en plena joventut cruel. Desesperada, busca tot allò que, segons ella, necessita per assolir la felicitat: l’amor, la llibertat, l’esperit punk, la vanitat del materialisme… En l’amor, es mostra impulsiva; es llença de cap a les flames de la passió, fins que arriba el desencant sobtat que la fa fugir de manera precipitada. Chun Sue insisteix en la recerca de la llibertat, i per això ha de pagar un preu: l’afecte dels grans. Els seus pares perden l’últim fil d’esperança que els quedava quan la seva filla decideix deixar els estudis i no tornar a casa. El món dels adults l’ha abandonada. Al cap i a la fi, Chun Sue és tan sols una nena que es desviu per les aventures noves. La societat adulta, freda i amb experiència de la vida, és incompatible amb la seva existència. La jove Chun Sue explica amb una sinceritat desesperada què significa ser jove avui a la Xina quan la formació que proporcionen les escoles o l’educació que donen els pares ja no serveixen per creure en un món millor. Enlluernada pels referents de la música punk i les promeses de llibertat, Chun Sue descobreix que el món dels adults és irreconciliable amb les seves aspiracions, i acaba pagant un preu altíssim per la seva rebel·lió. De resultes de la seva gosadia, Chun Sue té avui prohibit sortir de la Xina.

Me’n vaig

Aquest és un llibre impressionant i possiblement irrepetible: un llarg monòleg en el que Pepe Rubianes explica, per primera vegada i exclusivament, aspectes encara desconeguts de la seva carrera teatral, de la seva vida i de la seva passió per Àfrica, així com alguns detalls de la persecució a la qual va estar sotmès en els últims mesos després dels suposats insults llançats contra l’unitat d’Espanya. «Me’n vaig» és un text simple però també enèrgic, una autèntica revolta contra els fanatismes d’extrema dreta, una reflexió molt lúcida sobre la relació entre Catalunya i Espanya, un judici contra les estupideses del sistema i del món en el que vivim. Aquest llibre, pensat i escrit des d’Etiòpia, reflecteix la valenta, rebel i alhora tendra personalitat de Pepe Rubianes, i la seva capacitat per fer de qualsevol idea, de qualsevol anècdota, una excusa per a dubtar dels valors que mantenen la nostra societat.

Del llum de gas al llum elèctric

Del llum de gas al llum elèctric, publicat per primera vegada l’any 1951, es va reeditar amb el seu apèndix fotogràfic i un capítol inèdit que havia estat suprimit pel mateix autor en la primera edició per motius extraliteraris i que havia quedat als arxius familiars durant més de mig segle. Al llarg d’aquestes memòries, Carles Soldevilla ressegueix els seus orígens familiars, parla de la seva educació al Liceo Políglota i evoca les seves primeres lectures. Descriu des d’una òptica personal moments històrics com el canvi de segle o la Setmana Tràgica. Com Pla, Sagarra o Gaziel, fa un retrat impagable de la universitat que li va tocar viure com a estudiant. Sempre evitant la temptació de novel·lar els records, equilibrant en tot moment l’efusió lírica amb el rigor documental, i fa una crònica dels inicis de la Mancomunitat i de les coneixences que hi va fer, des de Prat de la Riba fins a Eugeni d’Ors. Les memòries de Carles Soldevilla mereixen un lloc d’honor al costat dels grans textos memorialístics de Pla, Sagarra o Gaziel, i conformen una vegada més que la prosa autobiogràfica ha donat les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Soldevilla cedeix, tal com diu ell mateix, a «la fallera de recollir records d’infància i de joventut», conscient del perill d’aquesta mena d’exercicis però convençut també que l’art és «l’únic recipient capaç de retenir les fluïdes essències de la vida».

Les veus del desert

Al desert australià, una tribu aborigen irremissiblement condemnada a la desaparició va voler traspassar l’herència de la seva cultura ancestral a una persona d’una altra civilització. I per fer-ho va escollir l’autora d’aquest llibre, una nord-americana d’uns cinquanta anys que tot just acabava d’arribar al país i que s’havia interessat per establir contacte amb grups aborígens. En una improvisada cita enmig del desert amb alguns dels membres de la tribu, els ancians li van demanar que es desposseís de tot, i li van cremar la roba, les sabates, les targetes de crèdit… «Cal perdre-ho tot per guanyar-ho tot», li va dir l’únic que parlava la seva llengua. I aleshores, la van convidar a acompanyar-los en un viatge de tres mesos a través del desert, una travessia espiritual de la qual Marlo Morgan ha volgut deixar testimoni en aquest llibre extraordinari.