Visualizzazione di tutti i 8 risultati

Raons i paraules

Aquesta antologia recull textos molt diversos d’una de les plomes assagístiques més incisives del segle XX. S’hi poden llegir escrits sobre els temes més variats, de la llengua o la política al cinema, la música o la publicitat. El llibre és un intent per acostar a tota mena de públic un escriptor que va fer de la lectura un «vici» i de l’escriptura un «quefer».

Literatura catalana contemporània

Literatura catalana contemporània és una obra extensa, vertebrada i molt documentada, on es barreja hàbilment l’estudi dels autors amb el de les correnties culturals, i amb al·lusions, sempre agudes i, si cal, polèmiques i revisionistes, al context social, polític i lingüístic. Les planes que Fuster dedica a primeres figures —Maragall, Costa, Alcover, Ruyra, Rusiñol, Ors, Carner, Guerau de Liost, Riba, Sagarra, Salvat-Papasseit, Foix, Oliver, Puig i Ferreter, Pla, Villalonga, Espriu— són autèntiques monografies, tant per l’extensió com pel plantejament global que fa de cada personatge. No oblidem que en l’autor de Nosaltres els valencians conflueixen les condicions de l’historiador, del crític, de l’assagista; per això l’autor combina el rigor amb l’amenitat, l’erudició amb la desimboltura. La curiositat universal de Joan Fuster, la plenitud de la seva consciència catalana, la seva personalíssima acuïtat, el seu humanisme fan d’aquesta història de la literatura catalana contemporània un document especialment clarificador d’una etapa de la nostra cultura que només disposava de treballs parcials o monogràfics.

Les incerteses

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.

Fuster, una declinació personal

Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l’obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l’assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d’altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l’escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l’obra fusteriana.

El malentès del noucentisme

Probablement, la història de la literatura catalana de la Renaixença ençà serà redescoberta si és llegida des de la crítica al concepte de «llengua literària». Un concepte que ha convocat tota mena de malentesos: la sospita davant la llengua.

Doctrina sobre la llengua de les Balears i de València

Opuscle que recull una selecció d’articles publicats al «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana», aclarint els dubtes sobre la unitat de la llengua catalana comentada per Francesc de Borja Moll, en la commemoració del cinquantenari de la mort de Mossèn Alcover (1932-1982). Segona edició ampliada en ocasió del centenari de la Lletra de Convit.

Digues que m’estimes encara que sigui mentida

«La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava d’aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pàtries: les lectures, l’aprenentatge de viure i Barcelona, la real i la imaginada, s’hi barregen.» Digues que m’estimes encara que sigui mentida és el resultat dels apunts que Roig redactava paral·lelament a la publicació dels seus llibres fins a la seva prematura mort el 1991.

Clàssics i moderns

Carles Riba (1893-1959) és un dels intel·lectuals més sòlids i rigorosos que han donat les lletres catalanes al segle XX. Per a Riba, vida i obra constituïren una sola aventura, en la qual cada episodi es feia responsable, a la vegada, d’ell i de tot el conjunt. Malgrat que la seva tasca primordial es realitzà a través de la poesia, Riba recorregué, com a tempteig previ, justificació, complement o residu últim, a altres formes d’expressió en les quals també sobresortí: la crítica, l’assaig, la traducció. El volum que presentem —preparat per un gran coneixedor de l’obra ribiana, el professor i crític Joaquim Molas— és dividit en tres parts: la primera reuneix assaigs i crítiques literàries sobre autors clàssics, antics o moderns; la segona tracta d’algunes qüestions teòriques importants, tant d’ordre literari com de tema lingüístic o cultural més genèric, en les quals Riba es manifesta com un dels nostres més brillants intel·lectuals; i la tercera aplega algunes de les seves crítiques més significatives sobre els escriptors noucentistes i els posteriors.