1–16 di 103 risultati

Zona prohibida

La Daia i la seva germana bessona, l’Inge, estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult. L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia. Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida i res és el que sembla.

Viatge sense final

Fa generacions, alguna cosa va sortir malament en una nau-colònia que transportava milers de persones cap a un nou món. Els seus descendents s’han degradat al nivell de civilització més primitiu i han perdut no només tot coneixement tecnològic, sinó la memòria dels seus orígens. Dividits en tribus aïllades, repartides per diferents zones de la gegantina nau, el seu món es redueix ara a un entorn artificial de corredors, passadissos i estades cobertes per “pònics” (vegetals de ràpid creixement que creixen amb llum artificial formant una espessa jungla). Un llibre clàssic i imprescindible de l’Edat Daurada de la CF, i possiblement la millor obra del tema de la nau generacional.

I un dia serà demà

En una societat no gaire allunyada en el temps, la informàtica sembla que ho haurà de controlar tot. I el consum podria esdevenir fins i tot obligatori, i la publicitat, omnipresent. Si fos així, es podria acceptar l’oposició d’una sola persona a un sistema tan estructurat? Els més joves pensen que, demà, podran canviar les coses.

Tropes de l’espai

La Terra, segle XXIII: Johnnie Rico acaba de complir els divuit, i per fi es pot allistar a l’Exèrcit per complir amb el servei de dos anys, després del qual es convertirà en un ciutadà amb dret al vot. A instàncies d’un amic, Rico s’allista en la infanteria mòbil. Després d’un dur període d’instrucció al campament Arthur Currie, sota les ordres del sergent Zim, Rico es converteix en un soldat qualificat. Mentrestant, una espècie alienígena amb aspecte d’insecte gegant ataca la Terra amb una violència inusitada, convertint la ciutat de Buenos Aires en un munt de runa. És el moment que Johnnie Rico i els seus companys provin la seva vàlua en un combat real… a l’espai. Tropes de l’espai narra les aventures d’un soldat immers en l’organització militar d’una societat en la qual els drets de ciutadania es guanyen mitjançant els mèrits del servei en combat. Algunes de les seves pàgines són un paradigma de l’obra de Heinlein: vives, atractives i manipuladores dels sentiments del lector. En aquest aspecte és l’obra més «perillosa» i excitant de l’autor.

Trajecte final

Aquest recull aplega set contes de ciència-ficció que presenten mons nous i fantàstics a partir de personatges d’aparença normal que s’involucren en conflictes insòlits. En aquestes narracions trobareu històries diverses: estranyes relacions entre éssers humans i extraterrestres, empreses que fan desaparèixer persones poc adaptades, robots amb forma humana programats per satisfer el desig sexual, societats utòpiques d’altres planetes que busquen el contacte amb el humans, relacions amoroses entre dues persones de temps diferents però paral·lels,…

Tots els contes

L’any 1955, l’extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l’obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d’Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l’insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l’absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d’un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d’ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

Testimoni de Narom

Va ser l’última vegada que la vaig veure. Encara en recordo la discussió. Llavors Narom era un planeta amb prou feines habitat, lluny dels afers importants de l’administració central i oblidat de tothom menys per aquells que tenien interès en el seu potencial miner, els seus sorprenents enigmes científics o el dubtós encant de la seva esbojarrada religió local llavors tan desprestigiada. No era, ni de bon tros, el lloc de peregrinació que és avui. Ara tota la humanitat ens mira com si fóssim el centre de l’esperança humana”

La taronja mecànica

Es tracta d’una sàtira que relata una societat futura de la civilització occidental amb una cultura d’extrema rebel·lió i violència juvenil. L’obra explora conceptes com la naturalesa violenta dels éssers humans i el lliure albir. La novel·la, que fou escrita segons el mateix Burgess en només tres setmanes com un experiment literari, juga amb el llenguatge utilitzant un argot anomenat Nadsat en el que parlen els joves protagonistes. Està narrada en primera persona en el personatge de l’anti-heroi de la narració. L’obra serví com a base per la pel·lícula homònima de Stanley Kubrick de 1971. L’autor es lamentà que la pel·lícula servís per glorificar el sexe i la violència. El 1998 fou elegida per l’editorial Modern Library com la número 65 en la llista de les 100 millors obres en anglès del segle XX. Introduir text de la sinopsi.

Submissió

França, 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel·lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l’escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d’una nova vida: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta». Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d’islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres». Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel·la de política-ficció, una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.

Stalker, pícnic a la vora del camí

STALKER és la narració de les conseqüències provocades per l’estada a la terra d’uns visitants misteriosos amb els quals no s’ha establert cap contacte. Les Zones de Visita, que esdevenen prohibides, són plenes d’objectes meravellosos, deixalles —potser— dels visitants. Els stalkers es guanyen la vida, corrent el risc de perdre-la, rampinyant-los. Un objecte, la bota d’or, té unes característiques llegendàries que el fan especialment temut per les autoritats. Stalker és en definitiva una metàfora sobre la marginació enfrontada a la societat i els camins que menen a l’alliberament personal. L’estil i la tècnica narrativa de la novel·la l’apropen molt al llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit val la pena assaborir la frescor i la contundència dels diàlegs.

Sorres rogenques

Sorres Rogenques és un conjunt de vuit narracions curtes aparegudes entre els anys 1956 i 1970. Tenen com a nexe d’unió el fet de compartir un mateix paisatge. Sorres Rogenques és un enclavament turístic en decadència enclavat enmig d’un desert on hom pot escoltar música emesa per estàtues sòniques, compondre poesia amb ordinadors, o viure en cases transformables que s’adeqüen a l’estat anímic dels seus ocupants. Abans hi estiuejava l’stardom del cinema i els més rics financers de la Terra, però ara l’habiten artistes, poetes i directors de cinema d’avantguarda. «Finalment, en un clot al costat del marge, vaig trobar l’origen d’aquella veu. Mig enterrades sota la sorra, com l’esquelet d’un ocell extingit, hi havia vint o trenta peces metàl·liques. Eren el tronc i les ales desmembrades de la meva estàtua. La majoria de les peces havien tornat a arrelar i emetien un soroll prim i embruixat, fragments inconnexes del testament que havia escrit per a Lunora Goalen i que havia deixat caure sobre la terrassa. Mentre baixava pel marge, la sorra blanca anava omplint las meves petjades com una successió de rellotges de sorra que s’anaven tancant. Els sorolls tènues de la meva veu gemegaven els jardins metàl·lics, con un amant oblidat xiuxiuejant sobre l’arpa morta».

Solaris

Kris Kelvin acaba d’arribar a Solaris. La seva missió és esclarir els problemes de conducta dels tres tripulants de l’única estació d’observació situada al planeta. Solaris és un lloc peculiar: no existeix la terra ferma, únicament un extens oceà dotat de vida i presumiblement, d’intel·ligència. Mentrestant, es troba amb l’aparició de persones que no haurien d’estar-hi… Lem presenta una novel·la claustrofòbica, amb un contingut netament metafísic que corprèn i torba al lector, i fa un profund estudi de la psicologia humana i les relacions afectives a través d’un planeta que enfronta els habitants de l’estació a les seves pors més íntimes.

La Segona Fundació

La Segona Fundació clou la part essencial de la «Trilogia de les Fundacions», quan les profecies de Hari Seldon semblen a punt de fracassar definitivament i només la intel·ligència i la curiositat d’una nena manifassera és capaç d’endegar els canvis que trauran la Galàxia de la seva decadència…

Retrets i lloances

Orson Scott Card ha esdevingut un dels autors de ciència-ficció més populars. En aquest volum, confegit expressament per a la primera edició catalana dels seus relats, hi ha Ull per ull, premi Hugo; El Passejagossos, premi Locus; Sonata sense acompanyament, finalista del premi Nebula, que Card considera el seu millor conte; i, entre altres, L’ocell cantaire d’en Mikal, finalista de l’Hugo i del Nebula i origen de la novel·la «El mestre cantaire»; i El joc de l’Ender, que va donar lloc a la famosa novel·la del mateix títol. Completen el volum uns comentaris de l’autor a cada text sobre l’art d’escriure, i un pròleg amb què Card presenta la seva obra als lectors catalans.

Relats inquietants

«La sabana», «El visitant», «La bruixa d’abril» i «La sirena de boira» són quatre inquietants relats situats en quatre ambients molt diferents: una cambra de jocs, Mart, un petit poble d’Illinois i un far. Ciència-ficció i fantasia d’un dels grans autors de ciència-ficció del segle XX, autor de Farenheit 451 i Les cròniques marcianes.

Relats d’un futur proper

Recopilació de relats d’Isaac Asimov, amb històries escrites originalment durant els anys cinquanta, dècada prodigiosa per a l’autor i durant la qual es va guanyar a pols la fama que l’ha acompanyat des d’aleshores com a escriptor de ciència-ficció. Relats d’un futur proper explora tot l’espectre de temes del gènere d’intriga de ciència-ficció: la investigació científica, els ordinadors, les professions lligades a les noves tecnologies, visions del futur proper i del futur llunyà …i hi són tractats amb la lucidesa característica d’Asimov. Tot i que l’edició original —«Nine Tomorrows»— conté 9 relats i dos poemes, l’edició catalana es va fer amb només 7 dels 9 relats, i va prescindir dels poemes.