1–16 di 116 risultati

Xoc de Reis

Mentre els pretendents al Tron de Ferro dels Set Regnes es preparen per fer valer els seus drets, el caos regna, des de l’antiga ciutadella de Rocadrac a les costes imponents d’Hivèrnia. Una profecia de desastre esquinça el cel —un cometa del color de la sang i la flama— alhora que cinc faccions combaten pel control d’una terra dividida. Amb un rerefons d’incest i fratricidi, alquímia i assassinat, el preu de la glòria es mesura amb sang.

La volta al món en 80 dies

Phileas Fogg, un anglès de l’època victoriana, opina que es pot fer la volta al món en tan sols 80 dies gràcies als nous vaixells de vapor i els ferrocarrils. Els membres del Club al que pertany el repten a demostrar-ho, i ell hi aposta tota la seva fortuna. Farà aquest viatge acompanyat pel seu majordom Passapertot. Hi ha un problema, però: quan marxen surt a la llum la notícia que el Banc d’Anglaterra ha estat robat, i la policia sospita d’en Phileas Fogg. El detectiu, creient que el viatge és una coartada, el perseguirà per tot el món per tal d’arrestar-lo.

Vint mil llegües de viatge submarí

Aronnax i el seu fidel criat Consell, juntament amb l’arponer Ned Land, emprenen un llarg viatge per sota les aigües, a bord del Nautilus, l’estrany submarí del capità Nemo. Junts viuran increïbles aventures, veuran continents anegats, caçaran en selves submarines i hauran d’enfrontar molts perills.

La vall dels cavalls

A la recerca de la seva gent, Ayla viatjarà sense rumb per les estepes, sota un fred glacial i amb l’única companyia de les feres, fins a trobar una vall amagada habitada per cavalls salvatges. Allà, en solitud, regnarà sobre els animals i aprendrà els secrets del foc i de la dura supervivència… Fins al dia que coneix Jondalar, un viatger errant de la seva raça, amb qui haurà d’afrontar un futur que es debat entre la por, el dubte i l’esperança.

Una promesa a la fi del món

Iran, durant la Segona Guerra Mundial. L’Helena i la Luzyna, dues germanes poloneses, sobreviuen en un camp de refugiats a l’espera de ser recol·locades a Nova Zelanda. L’Helena té esperances de ser un dels nens seleccionats, però al vaixell que els ha de dur cap a la nova vida només hi ha espai per a la seva germana. Tanmateix, el matí en què la Luzyna ha d’embarcar, l’Helena la suplanta i se’n va, abandonant-la. Una vegada a Nova Zelanda, intenta eludir la culpa i construir una nova vida amb en James McKenzie, el jove pilot de les forces aliades que torna a casa. Però ¿li permetran les ombres del seu passat començar de zero en una nova pàtria?

La travessia del Navegant de l’Alba

Un viatge a la veritable fi del món, on un munt de profecies esdevindran realitat… Un rei, acompanyat d’uns inexperts companys de viatge, emprèn una travessia fins més enllà de tota terra coneguda. A mesura que s’endinsen per mars que ni tan sols apareixen als mapes, descobreixen que la seva missió és més arriscada que no havien imaginat i que la fi del món és, en realitat, el llindar d’una terra incògnita. Nàrnia…, un món on tot és possible.

Trampa sota les aigües

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri —com suggereix el títol— i el punt d’exotisme per al lector, sobretot d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: «A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Pyranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil… Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest però presentat a la nòmina». Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.

Tirant lo Blanc

S’obre amb una lletra de Joanot Martorell adreçada al rei expectant Ferrando de Portugal, en què afirma que el llibre és la traducció d’una novel·la anglesa que ell va fer al portuguès i després al valencià, a petició de l’Infant. Aquesta afirmació sorprenent no pot ser entesa sinó com una ficció literària la raó de la qual desconeixem: ningú ni aquí ni fora d’aquí no dubta que és una novel·la original de Joanot Martorell. Tirant lo Blanc narra les aventures d’armes i d’amor de Tirant des del moment que és fet cavaller a Anglaterra fins a la seva mort en terres bizantines, sent hereu de la corona imperial, després d’haver alliberat l’Imperi Grec del setge dels turcs. Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb 1a presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual. Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se’ns apareix amb una innegable modernitat. Per comoditat, la novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen, i totes tenen una doble línia argumental (armes/amor), unida, per, en una trama única que segueix la vida del protagonista.

Tifó

Tifó descriu la tempesta salvatge que pateix el Nan-Shan, un vapor que transporta dos-cents coolies (treballadors indígenes) de tornada a la Xina amb els seus estalvis gelosament guardats. Això dóna peu a Conrad per a un penetrant anàlisi de comportaments humans variats, que van des de la generositat fins l’enviliment. Al capità MacWhirr, equànime i amb una confiança gairebé mística en la capacitat de l’home per imposar-se a les forces de la naturalesa, condensa l’autor les virtuts d’ordre, disciplina i sentit del deure que sempre va admirar.

La terra de les coves pintades

Ja fa molts anys que l’Ayla, la nena cromanyó i protagonista de la sèrie ELS FILLS DE LA TERRA, va ser expulsada del Clan de l’Ós de les Cavernes i que va iniciar un llarg viatge per tot el continent europeu. Finalment, en aquest llibre, La terra de les coves pintades, l’Ayla s’ha establert a la Novena Cova dels Zelandoniis, d’on és el seu company, en Jondalar, amb qui ha tingut una filla molt desitjada, la Jonayla. La jove fa tot el possible per trobar un equilibri entre les seves noves obligacions com a mare i la preparació per esdevenir cap espiritual i guaridora, però no sempre se’n surt. Està tan implicada en el seu aprenentatge i en les seves noves tasques, que té poc temps per dedicar a la família, i en Jondalar comença a notar la soledat, cosa que provoca els primers conflictes en la jove parella. D’altra banda, durant el seu període de formació, l’Ayla viatja, observa la natura i adquireix nous coneixements. També té ocasió de visitar llocs desconeguts i algunes coves, on veu per primera vegada les meravelloses pintures que s’hi troben i que li provoquen un gran impacte. Contemplar l’art dels seus avantpassats l’ajuda a sentir-se especialment propera a la Mare Terra. Jean M. Auel reconstrueix la que va poder ser la forma de viure a la prehistòria amb el rigor científic que caracteritza tota la seva obra. Per escriure aquest sisè volum, ha visitat i s’ha inspirat sobretot en els principals jaciments arqueològics de la península Ibèrica i del sud d’Europa.

La teoria dels núvols

Precedida per un èxit aclaparador a França, on va ser escollida la millor opera prima publicada l’any 2005, La teoria dels núvols és una esplèndida novel·la que gira al voltant de la relació d’amistat amorosa entre Akira Kumo, un estilista japonès de 70 anys, i Virginie Latour, la jove bibliotecària que ha contractat per ordenar la seva immensa col·lecció de llibres sobre núvols. Al llarg de la novel·la, Akira li explica històries encloses en aquest llibres, com la d’un núvol negre que emana d’un volcà després d’una erupció, o la d’un home que dóna la volta al món per comprovar que els núvols són iguals a tot arreu, o la d’un altre que consagra la vida a posar-los noms inventats. Entrellaçada amb aquestes històries, en un ritme pausat i un to poètic, es desplega lentament la tràgica vida d’Akira, marcada pel núvol més esgarrifós i terrible provocat per l’home, el d’Hiroshima. La teoria dels núvols és una novel·la commovedora i de gran lirisme que explora, amb un sentit de la narració impecable, els horrors dels darrers dos segles del nostre món i allò més tràgic de la natura humana, alhora que planteja l’amistat i l’amor com a contrapunt positiu.

Tempesta d’espases

Dels cinc contendents pel poder, un és mort i un altre ha caigut en desgràcia, però les guerres encara causen estralls, alhora que es forgen i es trenquen aliances. En Joffrey seu inquiet al Tron de Ferro del governant dels Set Regnes. L’Stannis, el seu enemic més acèrrim, coneix la derrota i l’oprobi, víctima de la fetillera que el domina, mentre que el jove Robb encara regeix el nord des de la fortalesa d’Aigüesvives. Mentrestant, la reina exiliada Daenerys, posseïdora dels tres únics dracs que resten al món, avança per un continent amarat de sang. I quan les forces en conflicte maniobren i es preparen per a la batalla final, un exèrcit de bàrbars salvatges arriba des dels confins més remots de la civilització, juntament amb una horda de criatures mítiques, els Altres: un exèrcit sobrenatural de morts vivents format per cadàvers impossibles d’aturar. Ara que el futur de la terra penja d’un fil, ningú no descansarà fins que als Set Regnes no hagi esclatat una veritable tempesta d’espases. Aquest és el tercer volum del magnífic cicle de novel·les de George R.R. Martin, que inclou Joc de trons i Xoc de reis.

Tarzan de les mones

Dins les profunditats de la selva africana, el petit Tarzan és criat per una mona. Aprèn els secrets per sobreviure: com comunicar-se amb els animals, com penjar-se dels arbres, i com lluitar contra els grans enemics. Creix amb la força i el coratge de les seves col·legues, les mones. I, amb el temps, la seva intel·ligència humana li permetrà ser el Rei de la Selva. Però llavors l’home blanc porta la cobdícia i l’avarícia, però també la primera dona blanca. Tarzan haurà de triar entre dos mons.

Senyor de les mosques

Tots són nens britànics fills de casa bona, tots han après a l’escola els principis bàsics de l’educació anglesa, tots canten al cor, tots beuen educadament el te a les cinc… en definitiva, tots són uns nois exemplars. Però després del naufragi hauran de sobreviure a l’illa solitària on han anat a parar, i la por, la solitud i la duresa de la situació els convertiran en uns veritables i cruels salvatges.

Segon llibre de la Jungla

Primer llibre de la jungla i Segon llibre de la jungla constitueixen l’obra mestra i immortal de Rudyard Kipling. Celebrada universalment i encimbellada de forma indiscutible a l’estadi de les obres senyeres, té, a més, en aquesta edició, la definitiva versió catalana. Marià Manent, el seu traductor afortunat, no sols ha revisat acuradament el text original, sinó que ha restablert l’ordenació de les narracions, que sovint s’ha variat, d’acord amb l’original anglès. De tot plegat ha sortit un monument literari que fa molt d’honor a la nostra literatura. Les encertades i ben ambientades il·lustracions do Francesc Almuni no seran el seu menor encís. La força imaginativa de Kipling, brodada amb autèntic fil de poesia, rivetejada amb aquella irresistible simpatia que irradien els personatges, tant la figura central de Mowgli com les dels seus amics, les feres de la selva, tan humanitzades, expliquen que el Llibre de la jungla sigui de lectura obligada i mai més no oblidada per grans i petits.

Scachs d’Amor

Hobra intitulada Scachs d’Amor, feta per don Franci de Castelvi e Narcis Vinyoles e Mossen Fenollar, sots nom de tres planetas, ço es Març, Venus e Mercuri, per conjunccio e influencia dels quals fon inventada. Don Franci de Castellvi porta lo joch de Març: crida per nom Amor; porta la ’nsenya vermella; lo Rey es raho; la Reyna, voluntat; los Roch[s], desigs; los Cavalls, laors; los Orfils, pensaments; los Peons, serveys. Narcis Vinyoles porta lo joch de Venus: crida per nom Gloria; porta la ’nsenya vert; lo Rey es honor; la Reyna, belea; los Rochs, vergonya; los Cavals, desdenys; los Orfils, dolços esguarts; los Peons, cortesies. Mossen Fenollar diu los efectes de Mercuri: primo, divisa lo taulell; acompara aquell al Temps; suma lo nombre de les cases, que son sexanta-quatre; a les quals co [r]responen sexanta-quatre cobles; donant les leys e pactes qu’entre·ls jugados se duen servar. Les cobles son totes encadenades, ab nou bordons en cascuna, portant orde de seqüencia, so es quatre, tres y dos, y axi·s deuen escriure e legir. En lo epitafi de les quals veureu lo seny literal sumat, ço es lo joch dels escachs e les paccions.