Visualizzazione di tutti i 4 risultati

Sàpiens. Una breu història de la humanitat

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens. Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys? Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

Notícia de Catalunya

Allò que va impulsar a Jaume Vicens i Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol. Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.

La llengua catalana i la seva normalització

Pompeu Fabra (1868-1948) fou una figura excepcional no sols per al redreçament del català modern, sinó també per a les lletres catalanes. Com a lingüista —amb una sòlida preparació que superava la dels seus contemporanis— cal destacar la seva intervenció al si de l’Institut d’Estudis Catalans en la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913), la redacció de la Gramàtica catalana (1918) i la preparació del Diccionari general de la llengua catalana (1932), que són les fites principals en la normativització de la llengua catalana. Però Fabra no fou solament un científic i un planificador lingüístic —com en diríem ara—, sinó també un brillant escriptor que, com a tal, va viure i comprendre els problemes d’una llengua literària que pogués servir per als diversos estils i nivells lingüístics. Els treballs reunits en el present volum —alguns dels quals fins avui només eren coneguts per uns pocs especialistes— donen una perfecta idea d’aquesta doble dimensió de l’obra fabriana.

2014

L’any 2008, Josep Lluís Carod-Rovira publicà 2014, avançant-se als esdeveniments que ara vivim. Aquest llibre obrí camí ja que per primer cop, a més de fixar una data en l’imaginari col·lectiu, explicava les diverses raons per la independència de Catalunya i, sobretot, el procediment per arribar-hi, amb especial atenció al context internacional i especificant els passos que caldrà fer, en cada àmbit, per convertir Catalunya en un estat amb seient propi a l’ONU. El fracàs de la reforma de l’estatut i el tancament d’Espanya al reconeixement institucional de la nació catalana, l’al·lèrgia permanent a la diferència, així com la crisi econòmica, han fet prendre consciència al poble català que no hi ha futur millor que aquell que es basa en la sobirania nacional per a aconseguir benestar i progrés, sempre per vies democràtiques. A 2014, Carod-Rovira hi explica el pas de l’independentisme emocional, minoritari, a l’independentisme polític, majoritari, el camí que va del nacionalisme defensiu a la construcció d’un projecte nacional per a una societat moderna que es vol lliure i amb qualitat de vida. Aquí hi ha el full de ruta d’un poble camí de la seva llibertat.